...el viatge que agonitza...

 


















 







Així és... aquest viatge esta agonitzant... esta en els últims dies de la seua existència material (després es reduirà a les meues memòries...i uns quants centenars de fotos...) ... esta finito, acavat!! Ara mateixa esta en els últims espasmes... eixos que tenen els moribunds... eixos que tot i sabent amb certesa que van a morir es resisteixen... així és que ahir vaig tenir sopar amb Raj i Natasha al Split Dining (guanyador del Premi Tron al millor restaurant Armidalense...) i després sessió de cinema; avui tinc sopar amb June Ross, qui ha tornat del seu viatge a Alaska o per ahi, amb Dani i Calolo que també estaran demà al sopar en casa de Iain Davidson... espasmodic... i ja el dissabte de matí prendré el tren cap a Sydney per passar alli amb Bettina els últims tres dies... ais!!

Estic fent-me la maleta i sencillament em molesta haver-la de fer... és com jugar a un tetris on les peces no encaixen; a més, com pretenen els de les companyies aeries que torne només amb 20 kilos?? concient del problema durant tot el viatge he anat pensant: "les coses materials no tene un valor real... guarda els pensaments Trini, ells no pesen". Tot i així, doncs, he anat acumulant cosetes, regals, n'he comprat algunes més... els consabuts suvenirs...

Igualment he començat a despedir-me dels llocs per on sempre passe, dels paisatges ja quasi quotidians que m'envolten, del cambrer que ja em servia el café com m'agrada sense preguntar, dels pardals que desafiant el fred continuen cantant, dels eucaliptus... tot plegat he començat a despedir-me d'Australia...

Huas!! ja torne XARLIS!!!

L'Armidale Club.

No hi ha res pitjor que un diumenge ací, per no passar no passen ni les hores... a més, crec que estic en una fase de bloqueig literari... o és pel fred o és perquè des de fa una setmana només faig que contar dies en dues direccions. La primera és un conte endavant, els dies que fa que no fume (avuí una setmana i ja quasi he perdut el conte); la segona direcció és la dels carrancs: cap enrere, els dies que em queden per anar-me'n... Total sia com sia, bé per les matemàtiques que m'anul·len la poesia o sencillament perque no hi ha molt que contar, ja feia dies que intentava posar un post i em resultava impossible... guarde tots els intents escrits... pura basurilla.

Al menys ara vos puc contar que aquest cap de setmana ha estat el millor cap de setmana Armidalense que la història recorda... hi va haver FESTA!!! (si tenim en compte que els diumenges són aborrits per definició i que no hi ha estat d'anim que canvie això...) El dissabte va ser molt bona!! Primer, els quatre amargaillos que s'han quedat en el College mentre la gran majoria esta de vacances es van reunir per compartir les penes i alegries... van comprar quilos i quilos de gambes i formatges i ens van convidar a portar cadascú la nostra veguda... així ho vam fer i es van ajuntar en un moment litres i litres d'alcohol... La gent que es queda en el College durant les vacances no són els més festeros de l'espècie humana, més bé són tot el contrari, però entre tant d'intelectual vaig conseguir reunir un grup d'inconscients i me'ls vaig endur al... ARMIDALE CLUB. Estos són Raj (de Fiji... l'indi que salva plantes), Persi (...uufff! el Sud-Africà) i Natasha (aussie amb sang italiana) als quals hem de sumar a Dani i Calolo (que ha vingut des de Canberra) que ja estaven al poble de "cenita para dos"... Ai... al Club música en directe: Blues trasnoxao de lo més xaxi. Ens vam pegar un bailoteo exagerao... (quines ganes que tenia!!) Natasha no s'havia emborratxat mai i jo li vaig prometre que l'ajudaria...

Si faig una reflexió a posteriori... crec que el tequila fou el que la matà... Igualment puc dir, que no hi ha res pitjor que el Rom australià (made by a country for a country)... autèntic mata-rates!! No mama, no!! no em vaig emborratxar... jo no, però ells si!!

Vam tancar el bar i, quan ens van tirar, ens vam refugiar a una de les Common Room del College... (ara ja em poden cridar l'atenció tant alt i tant clar com vullguen...) i vam continuar amb les restes del naufragi de la fartà de gambes... ai mama!!!

La penúltima festa australiana...