L'art que he estat vent tota la setmana són gravats... alguns son maravillosos... tanmateix us haureu d'esperar a que torne per vore les fotos perque no les puc utilitzar, són patrimoni de les comunitats indigenes de la zona, els Yaburara -massacrats ara fa més de cent anys- i els hauria de demanar un permis especial per a penjar-les al blog (encara que ho vaig fer per uns moments... aquella foto era del meu gravat preferit: the old man).
Així que us conformeu amb una vista de la platja d'arena de petxines i de Trini en la varqueta que la va portar fins a una illa (Angel Island) amb cagurs i fardatxos a les costes i dofins i tortugues marines a la mar... tot plegat un espai natural ple de contrastos. Les muntanyes són pilons de pedres, així, tal qual com sona. Pilons de pedres roges per fora i grises per dins, que duen ahi des de déu sap quant... i a les valls la vegetació s'amontona disputant-se les corrents d'aigua dolça; spinifex, gum trees i lemon grass amb la qual fer-se un brevatge de lo més interesant... Aci el verd és diferent... més suau... crec que ma mare diria verd poma (francament encissador). també hi ha moltes mosques, per a que enganyar-vos, no es veuen a les fotos, pero estan. estan aci, alli i a tot arreu... francament engorroses...
Ha estat una setmana encantadora...
7 comentaris:
ja saps que la prehistòria no és lo meu, malgrat tot seguisc i llegisc amb entusiasme cada aportació. Destiles joia en la teua estança, se´t veu inquieta i feliç, com sempre.. així q m´alegre i t´envie un bes i ja saps que com sols sé explicar-me en rimes.
Com formigues
Aborígenes i forasteres,
Insistents i amb algunes faltes,
enginyoses, erudites i sinceres
maratonianes, creuant moltes metes,
retratant la llum, invertint el món
a la busca d´un somni, com al pà les formigues]
entre roques cremants i mestre amb nom de moto bona]
venint de terres d´albercocs i figues.
Pos això,
un bes.. i sort en el camí!
hola wapa! q guai... ja tenim forma de saber de tu... pel q veig l'aventura ja ha començat i estas descobrint nous paratges... encara estas per les illes de l'oest, aren't you? i despres es quan aniras a creuar tot el continent... guai, molen les fotos... jejeje
un beset ben fort jo t'enviaré alguna fotilla un altre dia q hui estic estudiant....
cuidat i disfruta
saps? pot ser dins de mil anyets, una xica com la tron vinga desd australia a estudiar el meu art, jejejeje que nooooooooo!! que no soc tan "egocentrista" ( com diu una Aina) be reina! m'encanta el teu blog, tinc una aportació: el meu colega Jordi te un "link" i quan obris una foto vas directament a una altra pagina on hi ha un album seu!! no sé si et va a servir de molt, es una idea per poder penjar mes fotos ( les il.legals també les volem vore)! un bes amol!!!
soc la pepa pesada, pot ser no t'interesa pero com volem vore moltes fotos ,,, el album es...photobucket.com, pero ni idea de com es pot fer
Açò del Blog és de puta mare, però jo no aconseguisc que els meus comentaris isquen;vaig a intentar per tots els mitjans que este ho faça.
M´agradat molt saber de tu,veig que estàs en plan aventurera total,espere poder veure les fotos eixes que no et deixen publicar i que em contes de paraula més coses,segur que tot és més emmocionat del que ja sembla.
bò, passa-t´ho molt bé i TREBALLA jajaja.
1b7.
Pacot.
ja t'has cansat d'actualitzar açò o és que tens massa feina fent la turista? ;)
Ves amb compte no et puje la sang al cap ara que estàs cap per avall!!
Un bes!
Hola!!
Qué, hay muchos bichos por ahi??
Espero que lo lleves bien.
Ya te echamos de menos pero sabemos que estás bien y seguro que lo estás pasando mejor aún así que... a disfrutar del lugar, las gentes, los bichos, el calor y demás.
Se buenecita, besets!!
Publica un comentari a l'entrada