dimecres, 13 d’abril de 2011

Brasilia. La ciutat pensada.



Amb el retard que arrossegàvem des de Lisboa vam entrar a Brasilia. Frontera, aduana, res a declarar, obrigadinha, turista, 'camina i no te gires', facturar novament la maleta i a cercar un taxi que en tres hores m'ensenyara Brasilia. Ho sent, amics meus, serà suficient per a que tota la vida vos ho recorde... però per compensar, hauré de ser breu.
Damunt el taxi vam deixar l'aeroport i ens vam endinsar pel que es suposava era una avinguda principal. Ho has de suposar perquè tota Brasilia és un inmens jardí de gespa ben verda espurnejada d'arbres. És la ciutat pensada, i no el resultat de l'acumulació de gents i moments com ho són la resta de ciutats al món. Així que res té pèrdua: sols hi ha un lloc on trobar els bancs, les tendes, les cases, els tribunals, les instal.lacions culturals... tot està concentrat en ghettos d'activitats. Aquella avinguda, certament llarga, ens va conduir fins a l'estació de tren passant per la zona dels bancs (alts edificis) i l'estació del metro i centre de comunicacions de la ciutat. Vam tombar a la dreta i ahi començà la Brasilia més espectacular: el Teatre i la Biblioteca Nacional, el Museu i la Catedral. Nemeyer va considerar que tant entretés havia de ser l'opera com la misa cantada!
Segint per la mateixa vorera, una rastra interminable d'edificis de finestres verdes: els Ministeris. A vora i vora del carrer construccions simètriques, i verdes, on la única diferència és el cartell que anúncia la preocupació principal del minstre: en Brasil hi ha un Ministério do Desenvolvimento Social e Combate à Fome!! i allí, un cartell que indica que seguint eixa direcció acabaras en la Plaça dels Tres Poders. Llavors, imponent s'alça una torre que ha de mostrar a tots els brasilers del món on està el seu Congrés, i darrere, un poquet més amagat, el Palau de la Presidència i al costat justet el Tribunal Superior de Justicia...
De camí a l'aeroport encara s'ha de passar per entre el 'barri de la justicia", la zona del "shopping", una estreta franja de zona residencial i el confortable "barri de les embaixades"...
Pujaré al tercer avió del dia que m'ha de deixar caure en Belem i serà llavors quan comence realment l'aventura amazònica.

2 comentaris:

Isron Welles ha dit...

Belem diu la viquipèdia que és:

Belém fue la primera capital brasileña en tener energía eléctrica para sus habitantes.

Belém fue la primera capital de la Amazonia.

Belém es considerda la mayor ciudad situada sobre la línea del Ecuador.

Belém está entre las diez ciudades más buscadas de Brasil.

Belém tiene el quinto m² más caro de dicho país

La región metropolitana de Belém es la 179 mayor del mundo, y está entre las cinco mayores de Brasil.

i el seu poeta més conegut és Carlos de Oliveira...

Isron Welles ha dit...

http://www.citador.pt/poemas.php?op=10&refid=200810080002
Acusam-me de Mágoa e Desalento

Acusam-me de mágoa e desalento,
como se toda a pena dos meus versos
não fosse carne vossa, homens
dispersos,]
e a minha dor a tua, pensamento.

Hei-de cantar-vos a beleza um dia,
quando a luz que não nego abrir o
escuro]
da noite que nos cerca como um
muro,]
e chegares a teus reinos, alegria.

Entretanto, deixai que me não cale:
até que o muro fenda, a treva
estale,]
seja a tristeza o vinho da
vingança.]

A minha voz de morte é a voz da
luta:]
se quem confia a própria dor
perscruta,]
maior glória tem em ter
esperança.]


Carlos de Oliveira, in Mãe Pobre

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: