diumenge, 3 de juny de 2007

Canberra i l'art dibuixat



En Canberra he estat, tot plegat, tres dies amb les seues tres nits. En un simposi sobre dibuixos aborígens, així que hi havia de tot: art rupestre, però també art contemporani, aproximacions multidisciplinaries als dibuixos i pintures dels pobladors: antropològiques, arqueològiques i des de l'història de l'art. De Canberra no he vist més que el que els taxis a tota velocitat em permetien, anant d'una casa a una altra a sopar, de l'aeroport al apartament en el campus i d'aquest a l'aeroport. No molt. 

Exepte el Old House of Canberra (res especial) i el Australian National Museu (on curra Mike Smith) un museu fet des del present, amb una visió cap al futur molt interesant, no només interesat en el passat, molt més que aixó. Tot plegat en un marc incomparable d'un edifici modern, vantguardista, innovador, colorit... molt xulo! Total, Canberra s'ha reduit al vi de final de sessió cada vesprada i als sopars orientaloides; m'he despedit quasi segur que per sempre de Mike i he pogut vore art contemporani fet pels aborigens... ja esta bé de tant de passat!! ara toca un poc de futur!!

1 comentari:

Isron Welles ha dit...

Hola, trini. He fet un balanç del que he vist al blog.

Blog australià.


Hi havia gratacels i jardins botànics
un blog com a àlbum, un vaixell que vol un bolero,
pegar la volta al món, per aire, mar, via com un “rolero”
i trobar-se una foto entre Tolkien i crits selvàtics.

Ancianes joves, serps i cocodrils, acicalats com Dandis,
móns asèptics obligats a contaminar-se,
yaburares i delits, que no poden oblidar-se
un seguit de autòctons condemnats a ser foranis

Una cowgirl, en un iot, al tren d´Agatha Christie,
a avions sense fum, a toterrenys rojos i marcians,
a llocs sense tocar, a nits geriàtriques sense glops ni swans,
buscant, entre un ahir i un demà, a voltes vil, a voltes exòtic

Provant paelles
que el millor que es pot dir d´elles,
és que els plats eren bonics, amb dibuixos
de peixos.

Seguírem a una Indy per terres inverses,
i gaudirem a les seues fotos, veiérem amb les seues frases,
especialment a un resum que tot ho condensava
per un 12 de Maig més o menys, es contava.

Un outback que pentinar,
un terreny a punt d´ebullició,
sofà i una gorra per reposar l´exploració,
i una nit que dibuixava un paisatge per enamorar.



PD:
Si el valencians foren negres votarien al KKK,
tota la raó!
Jo crec que més que autoodi tenim enveja dels navarros,
i per això volem fer uns sanfermíns amb Fórmula 1
ferraris i maclarens perseguint a Camps per la ciutat!

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: