dimarts, 2 de setembre de 2008

A Putre pel camí de l'Inka


El diumenge, la Dani, el Calolo i jo ens vam anar d'excursió. Que millor que anar-te'n de passeig amb algú que coneix el territori. El destí era Putre, la capital de la cordillera. Té fama de punero, deu ser pels més de 3.500 msnm. Als peus del volcà Taapaca que dorm plàcidament i es cobreix amb una flaçada de neu.

L'ascensió començà de bon matí i la primera parada fou un jaciment al qual Calolo li havia de prendre unes mesures. El caminoi d'accés era terrible! pitjor que els camins australians o molts dels pitjors camins de la Muela de Cortes!! tant roin que tot i la camioneta que portàvem ens vam quedar ''apegats'' en la sorra. Tres quarts d'hora després aconseguíem eixir dels forats que nosaltres mateixos havíem provocat. Seguint la carretera internacional; evitant un tràfec intens de camions gegants que transporten les mercaderies entre Bolívia i Xile. Camions quasi suïcides que s'adelanten en les corbes sense visibilitat, que s'aturen en qualsevol lloc... Passat Zapahuira (on vam veure un grup de guanacos desvergonyits pasturant al costat de les instal·lacions d'hospedatge i restaurants de camioners) començarem a veure les primeres petjades Inkes.El Tambo de Zapauhira, el lloc per emmagatzemar els tributs en espècies (menjar, teixits, ceràmica...) que es pagava a l'Inca, però aquest sempre estava com allunyat del camí per no despertar els mals pensaments entre els viatgers. Un poc més enllà ja es podien seguir les petjades del camí... tant profundes que s'havien mantés. Però res a veure amb l'empedrat que feien a les entrades i eixides del barrancs. Vam arribar a Socoroma, un poblet amagat en una vall tota escalonada, vells bancals de terra treballats. La vista des del cim era encicadora, tot verdor i frescor allà baix. La fragància del poble era pur orenga que cultiven. Entremesclats amb els camps de figa palera. Molt curiós. Dinarem en la plaça del poble: menut, envellit, empedrat. Protegits pel campanar, independent de l'església, i sota una pèrgola massissa coberta en palla. El poble sembla, salvant les diferències, un poble menut de l'interior valencià. Té molt d'encant. De fet, em va agradar més que l'esperada Putre. Pot ser la novetat. No havia vist encara un poble d'interior andí i em va sorpendre. Poques persones i algún que altre gos solt pel carrer fou tota la vida animal que vérem.
Igualment veure Putre des de dalt, mentre encara estas en la carretera general, abans que aquesta prenga la desviació que et porta al poble és un plaer per a la vista. El poblet en si, des de dalt no és molta cosa, però els voltants... tot un tetris de parets baixes separant les propietats!! molt verd; amb aquell contrast amb les muntanyes del desert, de la Pampa Seca!
El millor que té Putre és la seua arquitectura. Les portalades de les cases són de pedra treballada. Totes sota el mateix patró, però totes diferents. Als cantons superiors un detall escolpit marca el caràcter. Ara un pollastre, ara un conill o bé un flor. La pedra seca quasi ha desaparegut, substituida tristament pels atovons moderns. Una canal travessa el poble de dalt a baix atorgant-li frescor. Vam entrar a una fonda, on ens vam pendre un té de coca. Indispensable, doncs en Putre sí que es nota la falta d'oxigen. No només badalles més, sinó que en cada bocanada et quedes com famolenca d'aire. Els pulmons et reclamen més, però no hi ha més que oferir...
Vam tornar xino-xano cap a casa. El diumenge per la nit, truïta de creïlles i a dormir. Estava morta. L'última setmana havia estat esgotadora i calia un poc de calma doncs el dilluns que ve comença l'aventura a l'altra part de la frontera.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Gurú!!!

Hoy he redescubierto tu blog, y me he dejado llevar por el desde tu llegada a Chile (el vidio toca...).

Me alegra saber que estás descubriendo nuevos lares llenos de autenticidad y esplendor olvidados... yo, mientras tanto, me sigo embebiendo de una Europa que ya no da más de si.

Veo que el mal de altura no ha decidido tomarse vacaciones!! Al menos no parece que hayas tenido ningún episodio extremadamente llamativo... mejor por ti.

A partir de ahora intentaré visitarel blog a diario para seguir leiendo tus aventuras.

Un muy fuerte abrazo,

Chamán.

P.D. ¿Qué te parece lo de Garzón? ¿Sincero o cortina de humo? Yo no sé que pensar...

Caxorro ha dit...

Trònika!!

Aquesta història d'aventures sembla ja estar a punto de caramelo, encara que potser el punt àlgid el tindrem la setmana que ve.

No res més, sols felicitar-te, doncs, allí encara no però, ací, ja és el teu aniversari!!

Besos ensordidors

Anònim ha dit...

Saludos de nuevo!!

No sabía que ayer era tu cumpleaños, como caxorro bien dice... así que Felicidades!!

Y, hoy 11 de Septiembre, espero te empapes de aquello que fue cruelmente abortado hace ya 35 años, para que pueda seguir viviendo y proyectando esperanza por todo el globo...

Un fuerte abrazo,

Chamán.

mongkix ha dit...

ei...

ahir vaig fer el berenar-sopar de celebració del meu aniversari... només faltaves tu i haguérem celebrat el cumple els dos junts...

va ser genial... un soparet a la terrassa de ma casa...
ambient frequet + bona companyia, q més podia demanar!!!

ja he rebut la teua postaleta...
per cert si pots enviam l'adreça del teu hostal... q ja he comprat els segells necessaris per a enviarte un detallet... i encara queda un mes pq tornes...

nines amb forma de mòmies? jejeje q raros els prehistòrics xilens...

jo necessite fer alguna excursioneta... la nel ahir va proposar q potser podriem anar a una casa rural per navalon i fer una caminaea per els voltants... jo conec un alberg en l'assut d'antella q també moooola...

ja ho anirem xarrant quan tornes...


besets.

Pd: al final continue currant fins el dia 28... ja no em queda res!!! cada dia amb més ganes d'acabar... tancar l'estiu i fer vida nova...

ale... gero arte formigueta rodamón...

Sènior Femení ha dit...

eiii, Willi Fog!!! tú has vingut al món per a viatjar i disfrutar de l'art rupestre!!
Disfruta i segueix contant-nos totes les teues vivències des d'allà on et trobes.

moltes besets des de la marina
olímpia

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: