Els últims vuit dies els he passat fent un tomb. Un petit tomb que m'ha portat pel Perú i Bolivia. En aquesta setmana he recorregut uns 1600 km., he vist unes dues-centes coses interessants, he conegut més de 50 persones amb unes vides molt diverses i durant el qual m'he trobat en situacions, si més no, curioses, divertides, tristes, estrambòtiques i extravagants que en els següents capítols tractaré d'explicar. He estat un dolar amb pates, però sense dolars... el que no ha deixat de ser un pes dur d'arrosegar... tanmateix, he extret tot el que podia d'aquelles persones que m'han acompanyat en aquesta curta travessia.
Durant aquest intens periple m'he fet vella un any més, sobtadament, mentre recorria els vells carrers del Cusco. Un any més vella, però mai tant vella com els murs de Qosco l'Inca.
2 comments:
Ohh... allò promés és deute, m'alegre. I lo de dólar amb potes.. no m'extranya, a la foto sembles la queen dels cowboys.. jeje.. és broma, molt xula la foto.. i a més tens un somriure diferent, en general, sols mostrar les dents, en aquesta, per contra, tractes de tancar els llavis esdevint una mirada més malicciosa, més enigmàtica, més misteriosa front al càndid optimisme habitual.. així que una de dos:
o has madurat (l'envelliment que suggeries a l'escrit) o tens por a que caiga la càmera..
igualment suggerent..
besets,
Isra.
quina foto més xula i quina enveja més gran!
jo hui he començat a treballar a l'institut de picassent substituint a un home que s'ha operat de cataractes...ja vorem quan torna!
Publica un comentari