dissabte, 11 de maig de 2013

Visca el mal, visca la FESMAL!

Ara fa un any que l'Aplec de l'Horta Nord va iniciar-se en un projecte escrit, un diari que ens mantinguera a tots els col·lectius participants comunicats i informats. La VEU DE L'HORTA NORD, amb el número 0 que havia de ser la prova. I provant, provant, ens vam deixar un tros per explicar. Ara i ací, reproduisc integrament l'article que vaig escriure per explicar a la resta de la comarca -i del món- la FESMAL.



Visca el mal, visca la FESMAL!!!

Un any més, i ja en van tres des de la posada en marxa d’un projecte tan engrescador, que a l’hora de fer la valoració del curs, tenim una sensació molt positiva de tot plegat. Un curs, el de la FESMAL, que va de juliol a juliol, doncs som les FESTES MAJORS AUTOGESTIONADES D’ALBORAIA!! Amb tot el què això implica, que no és poc.

Per a començar implica la programació de les Festes Majors d’Alboraia. 10 dies on generar espais alternatius als oficials; oferir opcions d’oci, formació i informació pensades des del poble i per al poble. I tot això de manera autogestionada perquè es garantisca la llibertat de creació i la total autonomia de l’assemblea a l’hora de prendre les decisions.

Les festes de 2011 foren un èxit en tots els sentits. Es nota que, malgrat que ens costa, anem aprenent. Ens hem fet uns cambrers professionals, ràpids i eficaços. Vam atendre una quantitat ingent de persones assedegades que venien a gaudir d’una programació musical d’allò més variada. Vam comptar amb la presència d’artistes locals com els Animals d’Asekia i també de fama mundial com els Rapsodes, els quals, encantats per les atencions i afalagaments d’anys anteriors, repetien. Altres grups que van amenitzar les caloroses nits d’estiu van ser els Enderrocks de llargues melenes i guitarres punxegudes, la paròdia hilarant de l’Orkesta Paraiso o les melodies més dolces de Tiempo de Espera.

El dia gros, l’últim dissabte, el vam dedicar a la música més nostra, la música tradicional amb el retorn del grup Rodamóns al seu poble i l’actuació més internacional de totes amb la música popular, d’arrel occitana, del grup Ritaboga. Vam ballar de valent, fent nous amics, i vam donar per concloses unes festes que van confirmar el creixement del projecte, la cohesió dels col·lectius que hi participem de la FESMAL i la col·laboració dins la programació alternativa a l’oficial d’altres associacions del poble com el Musical, qui participà amb una Nit de Jazz.

Amb les últimes xafogors de l’estiu ens vam llançar a la celebració, l’exaltació, d’un dels nostres homenots. En un homenatge col·lectiu, de molts pobles, de molta gent, vam recordar Vicent Andrés Estellés. I com no podia ser d’una altra manera ho vam fer d’allò més prosaic: fotent-nos una bona caldera d’arròs en fesols i naps. Vam deixar un raconet per a la poesia, clar està, que va ser servida pels més il·lustres poetes locals: Andreu Galan, Ivan Brull, Encarna Sant-Celoni, Manel Marí... l’actor Domingo Chinchilla i tot ben amanit per la música d’Àlvar Carpi. Fins i tot els déus del cel volgueren estar presents i caigueren en forma de refrescant pluja.

A l’octubre, vam celebrar un segon homenatge a un altre dels homenots que ens serveixen d’estímul i ens empenyen, amb el seu exemple, a seguir treballant: Enric Valor i Vives. La festa aquesta vegada la vam orientar als xiquets i la vam celebrar en la plaça del poble. Els objectius eren clars: donar a conèixer el personatge d’Enric Valor entre els més menuts, sobretot la seua tasca: la recopilació de la saviesa popular concentrada en contes per a menuts i grans. El grup Rodamóns tingué a bé d’omplir-nos la plaça de colors i d’amenitzar-nos la vesprada amb contes musicats i cançons contades. I, com si fórem d’Alboraia, vam oferir a tot el que va voler, un got d’orxata per refrescar-nos.

Hem comprovat així que les activitats de dinamització al poble, fora de les dates marcades per a les festes patronals, ens ajuden a difondre els nostres objectius: altres formes de treballar pel poble de manera alternativa, altruista i col·lectiva. En aquest sentit, el 24 de febrer celebràvem unes Carnestoltes ben paganes amb una programació molt completa. De vesprada omplíem novament la plaça del poble de colors i xiquets i xiquetes jugant, compartint, gaudint del carrer, dels companys. Per recobrar les forces després de tant de córrer i botar, un bon got de xocolata feia les delícies dels més menuts, i dels més grans. Encara amb l’eco de les rialles infantils ressonant per tota la plaça, ens vam aplegar al voltant d’una taula allargassada per sopar tots junts i gaudir, tot seguit, del ball de disfresses. Retrobar-nos amb els amics i celebrar, malgrat la fredor de la nit, que l’hivern s’acaba i que poc a poc, el sol reprendrà el seu protagonisme i començarà a escalfar –reviure- plantes i animals.

Ara ja hem començat a reunir-nos per preparar les properes FESTES MAJORS AUTOGESTIONADES D’ALBORAIA: comença la voràgine de FESMAL 2012. Com sempre, en l’origen de la FESMAL, el debat intern ha estat present i ben viu: basat en la triada “fonaments”, “funcionament” i “direcció” de la FESMAL, l’intercanvi d’opinions esdevé un dels mecanismes bàsics per què ens regim, com ens organitzem i des dels quals programem les activitats. Una assemblea que es nodreix de gent amb ganes de treballar pels veïns, per la comarca i el País. Gent compromesa amb la cultura, el poble, el medi ambient. Gent creativa, amb imaginació, implicada, però festera. En resum, gent com tu. Així que ja saps, sempre hi haurà una cadira per seure i participar al nostre costat. Sigues benvingut a  FESMAL, a casa nostra... si és que hi ha cases d’algú.

Alboraia, Maig 2012.

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: