Seguim avançant amb el buidatge d'articles d'Alboria Digital. Estem a punt d'acabar. En aquesta ocasió, un article del setembre passat sobre les "celebracions" de "bous al carrer" i tot el que va suscitar a nivell veïnal.
Banyes.
Que dimitisquen ells!!
Si no estan d’acord amb els seus companys
de viatge, que se’n vagen ells. És ben senzill: és el programa electoral el que
sustenta les cares somrients i els eslogans grandiloqüents que omplin els
carrers d’Alboraia en cada procés d’eleccions i no al revés. Ara resulta que
les escissions personalistes del PP d’Alboraia demanen que la Regidora de
Festes dimitisca per defensar públicament el seu programa electoral. Natural, tant
UPPA com CIALBO necessiten personalitzar els votants, doncs el seu programa
electoral no té gaire diferències amb el programa del partit del que es van escindir.
I pel que sembla, i alguns fets testimonien, estan desitjosos de tornar al “redil”.
El problema dels “bous al carrer” ha
esclatat ara, però venia removent-s al subsòl xufer als darrers anys. Ha
augmentat el to dels comentaris al carrer, entre veïns, que vinc escoltant i
s’han multiplicat les noticies als mitjans comarcals que estic llegint
darrerament.
D’entrada, vistos els últims esdeveniments no
diria mai que Alboraia tinga eixa pretesa tradició bouera. Contràriament al que
ocorre en altres poblacions de la comarca, en les quals els veïns demanen
expressament que els bous passen per la porta de les seues cases (on és motiu d’ofensa
personal ser exclòs del recorregut), en Alboraia s’ha donat la situació
contraria. Els veïns, reiteradament afectats han formalitzat a l’Ajuntament el
que era un clam any rere any. El que calla atorga, però molts dels meus veïns
parlaven alt i clar: no volien el bou per davant les seues cases.
Molts d’eixos veïns, possiblement, han
votat algun dels partits que estan recolzant (empenyent) el bou(ero) un any més
als carrers de sempre. Estos veïns del “casc antic” han de saber que una
solució seria llegir-se els programes electorals i votar en funció del que pretenen,
o bé promoure dins els seus partits modificacions en aquells punts que els incomoden.
En resum, participació ciutadana, un exercici de responsabilitat civil. Sí, ho
reconec, una idea perillosa per a aquells que es dediquen a la política per a “mangonejar”
els seus veïns; egòlatres que per aparèixer a la foto o en els mitjans de
comunicació arrisquen la convivència entre veïns (d’un veïnatge en el què no
viuen), augmentant la tensió i forçant els problemes enlloc de posar solucions.
Però amb tot, el que més em sorprèn és que
el debat es centre en la “festa”. Que algú m’explique on està la “festa” en
l’exaltació col·lectiva del maltractament animal. La meua postura al respecte
està molt clara, els “bous” ni al carrer, ni al polígon, ni en lloc. És un fals
debat, i absurd, comparar les festes majors del poble (relegades als àrids i
inhòspits carrers poligoners pels
problemes veïnals), les beatífiques processons, o les totpoderoses falles amb
els “bous al carrer”. La realització dels “bous al carrer” és la voluntat
expressa de mantenir una societat estancada en principis ètics propis d’altres
temps, irrespectuosa amb altres éssers vius. No ens enganyem, qui diu bou, diu
gos, gat, linx, balena... o persona! El debat en aquest cas esta clar: volem
seguir maltractant els animals o no? Si és així, on ho volem fer, ja resulta
del tot irrellevant.
Alboraia, setembre 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada