El Agro és un mercat maravillós!! Segons les meues informants, no hi ha res paregut en tot Xile (ja les portaré jo a veure el Mercat Central...) però como anava dient, no hi ha res paregut a Xile. És un mercat de dimensions incalculables!! esta dividit en dues parts. Una és el Rastro, tal qual, però a lo bestia!! Mobles, atifells, ferramentes, productes agrícoles... tot el que pugues imaginar. Nou i vell. Roba de segona mà, sabates per maldició... però tot açò, a lo bestia!! (ah! que ja ho he dit?!... a lo bestia!!) Aquesta part esta entretinguda, però la segona és... molt millor!! Menjar. Fruïtes i verdures, tant de conegudes com d'exòtiques que no he vist en ma vida, de les quals no conec ni el nom, fresques, barates. Olives 'azapeñas', del mateixet Valle de Azapa, molt famoses a la regió. En aquesta vall he vist (sense anar a buscar-les) unes oliveres que rivalitzen clarament amb alguns dels exemplars més grans que he vist a València, les dels Ports de Morella.
Però bé. El Agro fa una olor... com amarga. Però a trams és dolça de fruita madura; vas caminant pels infinits passadissos ben arregladets i t'assalta l'olor salada de la salmorra de les olives; l'olor suau de les fulles seques, els tes i la coca en fulla per a les altures... Sobtadament, endevines les carnisseries. I les paradetes del pa fresc. Les pituïtàries i la vista estan encantades a l'Agro.
Mentre la vida a l'Agro continua tant exòtica, avui les conservadores i restauradores del museu han acabat d'enllestir els materials que formaran part de l'exposició que, a hores d'ara ja camí de Santiago, ha de mostrar als capitalins com era la vida prehispànica en el nord de Xile. Quan ja la tenien tot preparada han fet una xicoteta cerimònia. Han encès una mica d'incens en un perolet (de repent era com estar en meitat de la Catedral...) i han escampat unes fulles de coca mesclades amb comfeti a sobre de les caixes que contenen el material. Després d'unes paraules han repartit uns gotets de vi (bo, xilé) i un a un anaven pegant voltes a les caixes i derramant el vi en cada cantó. Sempre cap a la dreta. Tot per agrair i garantir la generositat de la Pachamama. Ella que ens permet l'accés al nostre passat, a la terra que xafem. Que beneïsca estos que ara se'n van i ens permeta continuar extraient-los.
1 comentari:
Ara si que si!! la nostra melodia més que mai!! m'encanta el blog... no deixes d'informar!
Yo pregunto a los presentes
si no se han puesto a pensar
que esta tierra es de nosotros
y no del que tenga más.
Yo pregunto si en la tierra
nunca habrá pensado usted
que si las manos son nuestras
es nuestro lo que nos den.
¡A desalambrar, a desalambrar!
que la tierra es nuestra,
tuya y de aquel,
de Pedro, María, de Juan y José.
Publica un comentari a l'entrada