diumenge, 24 de febrer del 2013

Alboraia per un forat I. Amb els peus arrelats.

No vaig poder respondre immediatament. M'ho havia de pensar. Em demanaven opinió, a mi! opinió de què? sobre el poble que visc i habite, van dir. Recorde ara la tensió per acomplir els plaços; com, de camí a casa, des del treball, anava pegant-li voltes al tema que tractaria. Pensament que ocupava la major part del temps de passeig amb el Trotsk, i mal que bé, algun tema que altre eixia.
Amb aquest article iniciava la meua col·laboració amb Alboraia Digital i amb ell inicie ara la recuperació dels Articles (in)Opinats que he escrit per a la revista aquest darrer any. En els pròxims dies, Alboraia, per un forat.


Acabem d’encetar un nou any què, francament, presenta unes expectatives un tant desoladores. Encara s'escolta la remor que el món s'acaba aquest 2012 com anuncien algunes profecies antiquades, però hàbilment desenterrades arran d’alguna absurda promoció comercial de pel·lícules made in Hollywood. De no acomplir-se l'amenaça divina (parle de divinitats maies, obvi) encara podria ser pitjor, doncs cada dia a les noticies se’ns promet ni més ni menys que l'infern a la terra.

Així que, mentre arriba l'apocalíptica fi del món, ens despertem cada matí amb una lliçó gratuïta de macroeconomia o en meitat d’una classe de primer curs de ciències polítiques. Aprenem que els “mercats” són ens malèvoles i amb voluntat pròpia que pretenen dominar-nos per xuclar-nos la vida (llegiu ací ‘estalvis’ o ‘esforç’); que hi ha una “cosina de risc” que mai ens havien presentat i que ara s'asseu presidint la taula del dinar més quotidià. Igualment, i com si es tractés d’una escola de filòsofs grecs en –plena- decadència, cada dia ens repeteixen que la cosa està magra; que va per a llarg. I tot això ho fan amb una dialèctica ben entrenada, cínica i, sobretot, i a la vista està, molt eficaç.­­

Davant d’aquest panorama podem asseure’ns a esperar el final amerindi, engolir-nos la indignació que ens generen amb les poques molles que ens deixen o començar a treballar per un canvi real de la situació. Hi ha infinitat de maneres d’enfrontar-se a realitats que no ens agraden. Alboraia Digital n’és una. Molt vàlida, a més. És una iniciativa col·lectiva i aglutinadora amb voluntat informativa i amb els peus arrelats al poble on naix. És la plataforma adient per conèixer els veïns, per mantenir-nos informats els uns dels altres, cohesionats. Perquè contra les situacions diàries d’injustícia i egoisme en som més dels que volen i diuen. Com a tal l’hem d’utilitzar, una plataforma que ens permeta actuar localment, amb el món sencer al pensament.

Jo de bestreta, agraïsc les iniciatives dinàmiques, participatives, positives. Agraïsc l’oportunitat que m’ofereix Alboraia Digital per expressar pensaments amb els peus arrelats al poble, el ulls atalaiant la ciutat i el cap... el cap mar enllà. Però, per damunt de tot, agraïsc el treball que duu darrere, el que no es veu, i celebre el seu naixement i que siga per molts anys!!


Alboraia. Febrer 2012. 

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: