dimarts, 4 de juny del 2013

Alboraia per un forat IX. 15 anys a Foc i Flama.

Últim capítol d'Alboraia per un forat. Aquest fou l'últim article que vaig escriure per a Alboraia Digital i que, vist amb perspectiva, està molt bé que li'l dedicara a l'organització a la que he estat més fidel: els Dimonis de l'Avern. I és que, per aquelles dates, novembre de 2012, estàvem d'aniversari.



15 anys a foc i flama.

Recorde vívidament l’assemblea constituent. Era el 1997 i jo tenia 16 anys. Envoltada d’amics, fèiem broma, rèiem... estàvem il·lusionats amb aquell nou projecte. Amb el Café Tocat com a refugi i com a testimoni i la Colla de Massalfassar com a padrina i mestra, naixíem en una calorosa vesprada d’estiu, els Dimonis de l’Avern d’Alboraia.

A la primavera següent ens estrenàvem amb un correfoc faller per a la històrica Escletxa de Meliana. I com sol ocórrer les primeres vegades, les coses no ixen com les has planejades durant tant de temps... Tanmateix, ens iniciàvem, poc a poc, en les arts de l’estopí i la ‘carretilla’; en el ball amb forca i massa; li preníem gust a l’orgiàstica dansa sota el ceptre i perdíem la por al Titani, als “xorros” i al tró.

En aquells dies, l’eficacíssima burocràcia espanyola ens informava que si preteníem dir-nos “Colla d’Amics de Pere Boter”, hauríem de demanar-li permís a En Pere. I clar, com vos podeu imaginar, ningú de nosaltres es va veure amb el coratge suficient de baixar a demanar-li a un senyor que viu i té cura de les Calderes de l’Infern ...o Avern, com preferiu.

Ara, quinze anys després, els correfocs van eixint i els traiem amb solvència: som uns professionals –sense jornal-. Quinze anys després, les nostres vides, les vides d’aquells que ens vam reunir al Tocat ara fa quinze anys, han canviat molt. Els viatges personals ens han dut amunt i avall i, en alguns casos, les nostres vides transcorren paral·leles, independents ja, a la Colla. Tanmateix, són molts els amics que hem fet en aquest llarg viatge; incorporacions ben valuoses, imprescindibles, que han vingut a suplir les baixes que ens ha causat la vida, el transcórrer del temps.

Quinze anys en els què, a desgrat, vam haver d’exiliar-nos. Ara, en plena adolescència i rebel·lant-nos contra els contextos d’estafa (alguns en diran –crisi-) imposada, hem decidit fer un esforç per tornar. I tornem per fer soroll, i així ho hem demostrat el darrer cap de setmana amb la celebració de l’aniversari. Fent allò que sabem fer millor i que més ens agrada, per uns moments vam omplir Alboraia d’olor, color i calor d’espurna a tota velocitat. I ho vam fer envoltats d’amics: dimonis, diables i músics agermanats després al voltant d’una taula; eucarísticament agermanats al voltant del pa i del vi.

Per tancar la celebració, i aquestes línies, ens arriba aquesta setmana la noticia que el TSJ del País Valencià deixa sense validesa els acords adoptats per la Batllia l’any 2009 que afectàven en aquell moment el Pressupost General modificant la relació de llocs de treball i la modificació del Reglament per a la Promoció i Ús del Valencià. Ho celebrem com a part implicada; per una vegada sembla que guanyen els bons. Ara, esperarem pacientment que l’oficialitat xufera, el quatrixufí, es pronuncie i que ho faça de manera favorable per als valencianoparlants i per la normalització lingüística del nostre poble.

Mentre esperem, seguirem fent correfocs i celebrant cada ocasió amb els amics que hem fet i que farem arreu del món.
Salut i Foc!


Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: