L'art que he estat vent tota la setmana són gravats... alguns son maravillosos... tanmateix us haureu d'esperar a que torne per vore les fotos perque no les puc utilitzar, són patrimoni de les comunitats indigenes de la zona, els Yaburara -massacrats ara fa més de cent anys- i els hauria de demanar un permis especial per a penjar-les al blog (encara que ho vaig fer per uns moments... aquella foto era del meu gravat preferit: the old man).
Així que us conformeu amb una vista de la platja d'arena de petxines i de Trini en la varqueta que la va portar fins a una illa (Angel Island) amb cagurs i fardatxos a les costes i dofins i tortugues marines a la mar... tot plegat un espai natural ple de contrastos. Les muntanyes són pilons de pedres, així, tal qual com sona. Pilons de pedres roges per fora i grises per dins, que duen ahi des de déu sap quant... i a les valls la vegetació s'amontona disputant-se les corrents d'aigua dolça; spinifex, gum trees i lemon grass amb la qual fer-se un brevatge de lo més interesant... Aci el verd és diferent... més suau... crec que ma mare diria verd poma (francament encissador). també hi ha moltes mosques, per a que enganyar-vos, no es veuen a les fotos, pero estan. estan aci, alli i a tot arreu... francament engorroses...
Ha estat una setmana encantadora...