dijous, 2 d’agost del 2007

...com formiguetes...

No és que agonitze... és que s'ha acabat.
Només em queda donar les gràcies a tots aquells que m'heu seguit en aquest viatge... i convidar-vos a que seguiu també la pròxima aventura. Ens veurem en un altre racó del planeta, més lluny o més prop, més tard o més d'hora, però com sempre... com formiguetes... sense fer molt de soroll... deixant només petjades en la pols, perquè el vent les esborre...

Et veig al bar,
Fins ara.

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: