Seguint amb el recull de premsa que ha generat Arq&Volta, ací vos deixe l'entrevista que ens va fer el Periòdic d'Alboraia. Moltes gràcies per l'atenció i per l'espai per explicar-nos. Ací vos deixe l'entrevista integrament:
P. Quins reptes es planteja Arq&Volta a curt i a llarg termini?!
"Entrevistem Trini Martínez, veïna d’Alboraia, emprenedora
que inicia l’aventura d’Arq&Volta. Un projecte per a la difusió del
patrimoni valencià.
P. Bon dia, per trencar el gel, explique’ns el seu
projecte, aquest que ha anomenat Arquivolta?
R. Arquivolta és un
projecte vital, tinc la idea, la intenció, que dure molt de temps. Més
prosaicament, Arquivolta és una empresa. Una empresa pensada per mostrar
l’interior valencià a la gent de la costa i a la gent de fora. Arquivolta
pretén ensenyar a grans i menuts a través el patrimoni arqueològic i
paleontològic, però també el natural, una gran àrea valenciana tradicionalment
oblidada pels mateixos valencians: La Muela de Cortes, dins el gran Massís del
Caroig.
P. Com va sorgir la idea?
R. De la necessitat.
Així de clar. De la necessitat fisiològica i de la necessitat social. Menjar,
abrigar-me, tenir una casa, un cotxe, amics... i totes les despeses que això comporta.
Però també de la necessitat vital de mostrar d’allà on vinc i allò que sóc. Amb
l’excusa de la crisi van aprofitar per retallar la investigació a les
universitats i jo en vaig ser una de les damnificades. No sé si hagués durat molt
en un ambient tan competitiu, però el cas és que no vaig tenir l’oportunitat d’esbrinar-ho.
Amb l’arqueologia com excusa m’havia passat els darrers 8 anys caminant per la
Muela, cercant art rupestre, els jaciments d’hàbitat, etc. Però sobretot,
retrobant-me amb la terra del meu pare. Que és la dels meus avis i la meua,
clar. “El roce hace el carinyo” i
acabí enamoradeta fins al moll de l’ós d’aquelles muntanyes. Ara la idea és fer
partícip a tot el món que em vulga escoltar dels tresors fabulosos que amaguen
aquelles terres que malgrat que estan tan prop, semblen tan llunyanes.
P. Dius que es per a tots els públics? en quin sector vos
encabiu?
R. Hem fet l’aposta
per un lloc concret, per una zona geogràficament delimitada, així que la idea
és diversificar l’oferta tot el que la imaginació ens permeta. De moment tenim
Dinosaures, Art Rupestre, Moriscos i l’aposta més atrevida: el Safari
Fotogràfic. Adaptem el nivell del discurs i tractem que les visites siguen el
més completes possible. Així per exemple, mostrem la formació de jaciments paleontològics,
en concret de petjades de dinosaure, de fa 80 milions d’anys, però la mateixa
visita inclou un jaciment d’art rupestre llevantí, del Neolític de fa tan sols 6000
anys, i ens permet deixar ben clar que no van conviure els dinosaures amb els
éssers humans. Tot això en un ambient de rambla mediterrània així et dóna peu a
parlar de la flora i la fauna que ens envolta, tan diferent a la flora i fauna
que trobes a la ciutat o vora mar.
P. Encara ets jove, ets una empresa... et consideres una
emprenedora? Que n’opines del terme?
No, no crec. Sóc una
dona adulta, aprenent de supervivent. Imagine que fora de València, fora de
l’Estat Espanyol, tindria treball documentant art rupestre, investigant
societats antigues, fent arqueologia, però abans de fugir, vull intentar-ho. Si
alguna cosa puc fer és transmetre estima en la feina doncs ha estat l’estima la
que m’ha empès a aquesta feina. D’altra banda, mai no he abandonat
l’arqueologia, ans al contrari, seguim investigant i difonent l’art rupestre valencià.
P. Quins reptes es planteja Arq&Volta a curt i a llarg termini?!
Doncs de moment, que
ens conega la gent, arribar al públic valencià, però també a l’estranger. Som
nous en el sector del turisme i també en el sector de les activitats
complementàries per a escolars, així que ho hem de suplir amb treball i
creativitat. Tenim una oferta original, amb contingut, adaptada curricularment
que ara han d’anar coneguent les escoles poc a poc. De la mateixa manera, hem
de penetrar en l’extensa xarxa dels tours operadors per donar a conèixer la
Reserva de la Muela de Cortes com un lloc per a l’observació de la fauna
salvatge. Tenim un acord amb l’Ajuntament de Bicorp per mostrar i explicar les
Coves de l’Aranya, un jaciment únic al món, Patrimoni de la Humanitat, enclavat
en un entorn frondós, preciós, però ara l’objectiu és que els valencians que
ens truquen preguntant per les visites entenguen que necessitem cobrir les
despeses del desplaçament, de la gestió, els impostos necessaris... i tot
plegat, treure per menjar. Aquests serien més o menys els objectius a curt
termini. A mig i llarg plaç, viure estudiant i difonent el patrimoni de
l’interior valencià."
Alboraia, abril 2014.
