Ens acostàvem a la mar per una carretera estreta, corvosa, guiada per les tanques i tàpies de casetes de teulades empinades. Ens acostàvem a la mar, però no ho haguérem dit mai, doncs a la Normandia, és més poderosa l'olor de gespa ploguda que la de la mar salada. La mar de l'estret de la Mànega.
A Bayeux una dona a qui paràrem per preguntar, contava que aquella fou la primer ciutat alliberada pels aliats. Però el que no ens arribà a contar és que segons els plans aliats, havia d'haver estat alliberada el mateix 6 de juny de 1944. El Dia-D. No seria el cas, però els soldats americans no tardarien molt en trepijar aquells carrers. Els mateixos carrers que ara passejava jo i pels quals podia imaginar els esquadrons de soldats fortament armats entrant en grups menuts, casa a casa, cos a cos.
Ens acostàvem a la mar després de carretejar per Bayeux. I conforme ens acostàvem augmentava l'excitació. Per arribar a Omaha Beach passes pel cementiri Normand American. Monument a la tristor com tants altres que motegen una zona relativament menuda de la costa normanda. Cementiri americà, britànic, canadenc... alemany. També alemany, soldats tant innocents com el que més, enviats a morir en la defensa raquítica d'un raconet que els seus generals havien oblidat. Berlín, els nazis, continuaven defensant la teoria de l'atac aliat final pel Pas de Calais.
De la platja estant, el pes del moment històric ens superava. Recorde cadascuna de les vegades que he sentit la pressió històrica sobres les espatlles, i són comptades, malgrat l'ofici. Aquesta n'ha estat una d'elles. Els monuments, els homentatges, les flors despositades al passeig... I allà lluny, al vell mig de la platja, el soldadet. Assegut a la sorra, sagna, dolorit i poruc... Envoltat de guerra i horror pensa que li dirà a sa mare quan la veja; com de fort abraçarà la seua noia, la Margarida, com la besarà i li farà un fill en el què reconèixer-se...
Això si sobreviu a les ferides. Omaha fou, de les cinc platges que implicaven el desembarcament, la que va trobar major resistència. A Omaha van desembarcar 34.000 soldats i van morir 3000 americans i 1200 alemanys van ser morts, ferits o desapareguts.
Unes hores després, ens allunyàvem de la mar, camí a casa, i al cap una història de valents, d'odi i mort que sacsejà l'Europa que es creia moderna.
PD. Ací vos deixe amb la cançó del soldadet, dels Manel, la qual m'acompanyà durant tot el dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada