Normand,
"Home del Nord". Mig biking, mig franc, mig gal i antic
romà... barreja de sang que forjaria la història d'uns
homes i unes dones que vivien a una regió freda, plujosa, plana i
costanera que seria el punt de partida, el port des d'on salpar mar
enllà.
Des
de les costes emboirades les dones acomiadaven els vaixells dirigits
per Guillem I perquè envairien La Gran Bretanya allà pel segle X.
De les mateixes costes des d'on eixiren els vaixells que, remuntant
el Guadalquivir,saquejarien Sevilla i que en una juerga d'amigots
conqueririen el Regne de Sicília i s'assentaven en Croàcia per una
temporadeta. Vaja, l'assot de l'Europa més medieval i feudal; uns
autèntics bàrbars.
Molts
segles després, resta el nom d'aquesta gent en aquesta terra plana,
amb la terra verda i el cel gris.. La primera terra que trepitjarien
soldats desesperats en una de les batalles més afamades de la
sanguinolenta història de la humanitat. Terra que ara remene cercant
el passat que acabe d'esbossar. Terra que m'acollirà les pròximes
setmanes i vaig a escodrinyar tant com puga per contar-vos les seues
intimitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada