L'autobús ens va deixar al mig d'un carrer brut i fosc. L'última cosa que m'esperava, però tampoc podia ser d'una altra manera després del viatge tant... peculiar que ens havia ofert Titicaca Tours. Un australià, aparentment rude, que venia en l'autobús em va convidar a compartir el taxi fins a un hostal que coneixia per una referència indirecta. Ahí va aparèixer la sort que sempre cal per avançar. No m'abellia gens quedar-me en aquell carrer, en la nit. I sola
El primer contacte amb Bolívia ha estat excel·lent. A primer cop d'ull, vaig decidir que hauria de tornar i amb més temps. En la frontera vaig saber que els únics que necessiten un visat per entrar al país són els ciutadans dels EUA (excel·lent!!). La informació, el tracte i l'aire també són diferents en Bolívia. Tanmateix, com no podia ser d'una altra manera, La Paz és una ciutat amuntonada, intensa en la vida i pobra. Avançàvem per uns carrers on, tot i la nit, encara sobrevivien les últimes parades del mercat diürn. Igualment s'amuntonaven les deixalles, i en cadascún d'estos muntons, dos, tres o més gossos, buscaven qualsevol cosa per sopar. Era dissabte, i uns carrers avall celebraven Sant No-se-qué amb una orquestreta, una fonda i les ganes de festa dels dissabte.
Els diumenge en La Paz, els museus tanquen a les 12:30 del matí. 
El FC Bolívar i el The Strongest s'enfronten en el derbi capitalí. Les famílies aprofiten per anar al parc i et trobes la pobresa al girar qualsevol cantonada. Els diumenge en La Paz, la llum permet llegir els crits del poble que recolzen el president, en les parets i en les engaxines; pots llegir com clamen contra l'abús històric i endèmic. Concretament, aquell diumenge 14 de Setembre, UNASUR, reunit d'emergència a Santiago de Chile, recolza obertament Evo Morales. El Prefecte de Pando es dona a la fuga després que es descobreix que els 18 morts (i més de 30 desapareguts) són camperols pro-Evo i que els assassins són mercenaris brasilers contractats per ell.
El diumenge en La Paz, definitivament, no és un dia qualsevol.
El FC Bolívar i el The Strongest s'enfronten en el derbi capitalí. Les famílies aprofiten per anar al parc i et trobes la pobresa al girar qualsevol cantonada. Els diumenge en La Paz, la llum permet llegir els crits del poble que recolzen el president, en les parets i en les engaxines; pots llegir com clamen contra l'abús històric i endèmic. Concretament, aquell diumenge 14 de Setembre, UNASUR, reunit d'emergència a Santiago de Chile, recolza obertament Evo Morales. El Prefecte de Pando es dona a la fuga després que es descobreix que els 18 morts (i més de 30 desapareguts) són camperols pro-Evo i que els assassins són mercenaris brasilers contractats per ell.El diumenge en La Paz, definitivament, no és un dia qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada