dissabte, 3 de maig del 2014

Arq&volta entrevistada.

Seguint amb el recull de premsa que ha generat Arq&Volta, ací vos deixe l'entrevista que ens va fer el Periòdic d'Alboraia. Moltes gràcies per l'atenció i per l'espai per explicar-nos. Ací vos deixe l'entrevista integrament:


El Periòdic d'Alboraia entrevista a Trini Martínez, d'Arquivolta Patrimoni i Societat.

"Entrevistem Trini Martínez, veïna d’Alboraia, emprenedora que inicia l’aventura d’Arq&Volta. Un projecte per a la difusió del patrimoni valencià.


P. Bon dia, per trencar el gel, explique’ns el seu projecte, aquest que ha anomenat Arquivolta?
R. Arquivolta és un projecte vital, tinc la idea, la intenció, que dure molt de temps. Més prosaicament, Arquivolta és una empresa. Una empresa pensada per mostrar l’interior valencià a la gent de la costa i a la gent de fora. Arquivolta pretén ensenyar a grans i menuts a través el patrimoni arqueològic i paleontològic, però també el natural, una gran àrea valenciana tradicionalment oblidada pels mateixos valencians: La Muela de Cortes, dins el gran Massís del Caroig.


P. Com va sorgir la idea?
R. De la necessitat. Així de clar. De la necessitat fisiològica i de la necessitat social. Menjar, abrigar-me, tenir una casa, un cotxe, amics... i totes les despeses que això comporta. Però també de la necessitat vital de mostrar d’allà on vinc i allò que sóc. Amb l’excusa de la crisi van aprofitar per retallar la investigació a les universitats i jo en vaig ser una de les damnificades. No sé si hagués durat molt en un ambient tan competitiu, però el cas és que no vaig tenir l’oportunitat d’esbrinar-ho. Amb l’arqueologia com excusa m’havia passat els darrers 8 anys caminant per la Muela, cercant art rupestre, els jaciments d’hàbitat, etc. Però sobretot, retrobant-me amb la terra del meu pare. Que és la dels meus avis i la meua, clar. “El roce hace el carinyo” i acabí enamoradeta fins al moll de l’ós d’aquelles muntanyes. Ara la idea és fer partícip a tot el món que em vulga escoltar dels tresors fabulosos que amaguen aquelles terres que malgrat que estan tan prop, semblen tan llunyanes.

 

P. Dius que es per a tots els públics? en quin sector vos encabiu?
R. Hem fet l’aposta per un lloc concret, per una zona geogràficament delimitada, així que la idea és diversificar l’oferta tot el que la imaginació ens permeta. De moment tenim Dinosaures, Art Rupestre, Moriscos i l’aposta més atrevida: el Safari Fotogràfic. Adaptem el nivell del discurs i tractem que les visites siguen el més completes possible. Així per exemple, mostrem la formació de jaciments paleontològics, en concret de petjades de dinosaure, de fa 80 milions d’anys, però la mateixa visita inclou un jaciment d’art rupestre llevantí, del Neolític de fa tan sols 6000 anys, i ens permet deixar ben clar que no van conviure els dinosaures amb els éssers humans. Tot això en un ambient de rambla mediterrània així et dóna peu a parlar de la flora i la fauna que ens envolta, tan diferent a la flora i fauna que trobes a la ciutat o vora mar.



P. Encara ets jove, ets una empresa... et consideres una emprenedora? Que n’opines del terme?
No, no crec. Sóc una dona adulta, aprenent de supervivent. Imagine que fora de València, fora de l’Estat Espanyol, tindria treball documentant art rupestre, investigant societats antigues, fent arqueologia, però abans de fugir, vull intentar-ho. Si alguna cosa puc fer és transmetre estima en la feina doncs ha estat l’estima la que m’ha empès a aquesta feina. D’altra banda, mai no he abandonat l’arqueologia, ans al contrari, seguim investigant i difonent l’art rupestre valencià.



P. Quins reptes es planteja Arq&Volta a curt i a llarg termini?!
Doncs de moment, que ens conega la gent, arribar al públic valencià, però també a l’estranger. Som nous en el sector del turisme i també en el sector de les activitats complementàries per a escolars, així que ho hem de suplir amb treball i creativitat. Tenim una oferta original, amb contingut, adaptada curricularment que ara han d’anar coneguent les escoles poc a poc. De la mateixa manera, hem de penetrar en l’extensa xarxa dels tours operadors per donar a conèixer la Reserva de la Muela de Cortes com un lloc per a l’observació de la fauna salvatge. Tenim un acord amb l’Ajuntament de Bicorp per mostrar i explicar les Coves de l’Aranya, un jaciment únic al món, Patrimoni de la Humanitat, enclavat en un entorn frondós, preciós, però ara l’objectiu és que els valencians que ens truquen preguntant per les visites entenguen que necessitem cobrir les despeses del desplaçament, de la gestió, els impostos necessaris... i tot plegat, treure per menjar. Aquests serien més o menys els objectius a curt termini. A mig i llarg plaç, viure estudiant i difonent el patrimoni de l’interior valencià."

Alboraia, abril 2014.

dilluns, 28 d’abril del 2014

Arq&Volta a la premsa seria.


En iniciar l'aventura d'Arq&Volta, vam enviar una nota de premsa per que se'n fessi ressò de l'acord al què havíem arribat amb l'Ajuntament de Bicorp. A dos mitjans digitals i un blog els va resultar interessant. Però a ran de la mateixa, ens van fer una entrevista per al Periòdic d'Alboraia que serà la protagonista del proper post! 


Nota de premsa.



Bicorp signa un acord per a rellançar las visites guiades a las Cuevas de la Araña.



L’Ajuntament de Bicorp acaba de signar un acord amb l’empresa Arq&Volta Patrimoni i Societat per a realitzar visites guiades al jaciment d’art rupestre.



La jove empresa valenciana, dedicada a la difusió del patrimoni cultural, especialment l’arqueològic, ha signat un acord de col·laboració per a la realització de visites guiades al jaciment d’art rupestre de las Cuevas de la Araña, en Bicorp. La visita contextualitzarà el jaciment en el seu entorn geogràfic i cultural, però sobretot, emfatitzarà la importància del conjunt pictòric, aturant-se en les principals expressions gràfiques esquemàtiques i llevantines.

Amb aquest acord es pretén rellançar les visites al jaciment y al Centre d’Interpretació del Patrimoni, el EcoMuseo de Bicorp.



Las Cuevas de la Araña, al valencià municipi de Bicorp, són Patrimoni de la Humanitat des de 1998 i un dels jaciments més importants de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani. Jaciment pioner per als estudis d’art rupestre peninsular i clau per a la comprensió de l’art llevantí i la seua cronologia, és a dia de hui fonamental en l’estudi del Neolític valencià.

Més informació: 6XXXXXXX2 (Trini)

trinimartinez@arquivoltaps.com


dilluns, 20 de gener del 2014

Articles ReTrobats: Re-Trobant-nos amb l'Escola Pública.


Article escrit per a El Periòdic d'Alboraia centrat en l'escola, per la proximitat de les Trobades d'Escoles en Valencià que es celebraren en Alboraia aquell abril de 2013. Moment molt especial, doncs s'havia decidit homenatjar ma mare per la seua trajectòria professional. Aquest article, supose, és una mica reflex de la seua trajectòria personal.


Re-Trobant-nos amb l'escola pública.

Fa temps que em rondava pel cap el tema i tot d'una se'm presenta l'oportunitat i el context. La plataforma, l'altaveu, en aquest Periòdic i els perquès en les XXVI Trobades d'Escoles en Valencià que es celebren al poble. No és cap secret, ans al contrari de tant orgullosa com n'estic, que sóc filla d'Encarna Rubio i Climent, mestra per vocació, que ha estat homenatjada per la seua trajectòria vital -personal i professional- per la Coordinadora de les Trobades. Pot ser, algun lector pensarà que el que ara llegirà és fruit de “l'adoctrinament” rebut a casa. Que llest és i quanta raó té aquest lector i, tanmateix, no confondre: educació amb adoctrinament i, sobretot, tota opinió donada és personal (però transferible).

D'entrada hem de saber que l'Escola Pública és l'única que pot transmetre autèntics valors democràtics. És l'única que no discrimina per motius econòmics: totes les butxaques són iguals davant els ulls de l'Escola Pública. Conseqüentment, no té criteris de selecció per raó d'origen, d'ètnia, condició social o cultural, gènere i molt menys per creences religioses. Així doncs, la primera qualitat de l'Escola Pública a Alboraia ve amb el nom: Pública, que pertany a la comunitat, a tots. Ens pot trair el subconscient, però els valors democràtics s'han d’aprendre i han de ser transmesos. No val només amb dir-ho: paraules buides, fum..., necessitem de la praxi per que es tornen realitat. L'Escola Pública [ja siga per a nens o d'adults] s'ha de defendre dia a dia amb la participació activa com a alumnes, pares, mares o educadors. L'amenaça contínua i tenaç amb les retallades en el dret a educar-nos per part d'aquells que s'autoproclamen defensors de la Democràcia, n'és una més de les mentides dels ideòlegs de la dreta. Ens queda molta feina si hom té problemes amb les rendes baixes, amb el mestissatge, amb les pells brunes, amb les creences llunyanes, però és el nostre deure explicar que això queda ben lluny dels principis democràtics que proclama. I aquesta feina, com bé sap el lector, comença a l'Escola.

En resum, les mateixes oportunitats per a tots, no només per als que tenen 'possibles'. Aquest és el principi democràtic a partir del què dedicar-nos al 'govern del poble'. Tot un poble, Alboraia que, malgrat que alguns ho preferirien, no està enclavat al bell mig dels verds prats de Gloucestershire, al cor d'Anglaterra; un poble que no va nàixer a partir d'un 'tipi' cherokee als peus dels Apalatxes sinó a partir d'una alqueria musulmana entre canyes i fang en l'Horta de València. I aquesta és la segona qualitat de l'Escola Pública a Alboraia: és valenciana. Per això no és estrany que es demane que s'ensenye en la llengua dels valencians. Com n'arriba a ser de grotesca la legislació “plurilingüista” que s'imposa des de la Conselleria d'Educació valenciana quan s'aplica una política de terra cremada amb un dels avantatges dels valencians als darrers segles: som plurilingües de naixement i per obligació. No ens enganyem, a molts ens ocorre com a la consellera Català, “tenim el defecte del valencià com a llengua materna”, però no demanem disculpes, n'estem orgullosos. És més, el que demanem és que els mateixos drets que defenen tan animosament a Catalunya per a 17 famílies castellanoparlants, no els aixafen per a 126.000 famílies valencianes que demanden ser escolaritzats en valencià i no se'ls atén.

Amb aquest ofensiva des dels Governs contra la democràcia i el sentit comú i propi s'ha de formar un únic front per tota la comunitat educativa. Els mestres han de veure's recolzats pels pares, mares i alumnes exigint els recursos necessaris que garantisquen a l'Escola Pública Valenciana la Qualitat que mereix. I així, conformar els tres pilars que ens asseguren el futur amb una Escola Pública, en Valencià i de Qualitat. Retrobem-nos a les Trobades i seguim lluitant.

El Periòdic d'Alboraia.
Abril 2013

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: