dimarts, 8 de setembre del 2009

Benvingudes les muses!!



Fa més de dos mesos i mig que em vaig exiliar voluntària i premeditadament del meu món natural. He fet l'adaptació de manera pausada, progressivament. Si al juliol vaig tindre la companyia de Pau (sempre atent i fidel company d'aventures no sol·licitades), a l'agost va ser la família qui em distreia amablement d'unes jornades laborals que ja fa molts mesos que són europees. Aquesta no és la novetat, pot ser si el tipus de tasca que desenvolupe ara: PARIR! escriure 'cientificament', objectivament, allò que veig a les parets rocoses dels abrics... tasca ingrata!! (ja veuràs! vindrà un altre i veurà una altra cosa!!)
Tampoc em ve de nou saber que serà més dur del que ho és ara... ja m'ho van advertir... Parir el que durant tres anys he madurat al cap, però, com explicar allò que saps que és, però no exactament perque?? ('no no amics meus, ho vau catalogar d'esquemàtic, però segur que és històric'; 'que dius?! que les dones són deesses i els homes super-homes-caçadors: ahi tu mascle!! ja serà menys...', 'la ubicació dels abrics mostra la repetició de pautes d'ocupació del territori al llarg del temps, ves quina cosa!!'... blabla bla... i u fa 'com qui sent que a la platja  hi bufa el vent')
ah! benvingudes sien les muses!! les de la inspiració mentre treballes, les de les grans idees, les del llenguatge clar i directe.... totes elles: BENVINGUDES!

mentre venen o no venen, aquest és un altre formiguejar cap al 'no se sap' i el 'no se sap quant'. I, de moment, esta sent més llarg que cap altre formiguejar passat...

dilluns, 23 de març del 2009

Vic. La Catalunya més vella i la festa més jove.


Aprofitant que Vicent esta destinat (sí, si com en la mili) a Taradell (poble sense boira al vell mig de la comarca d'Osona) m'he pasat per allí dues vegades en els darrers mesos.
La primera per aclimatar-me després de tornar de Xile, en Octubre, estar-me uns dies amb els pares i per celebrar la diada nacional fent viatge a l'interior de la terreta... la segona, amb una excusa perfecta, el concert d'uns tal Rapsodes que estan de gira pel principat (ja seran importants, dic).
Açò són només excuses, perque a Vic i els seus voltants es menja molt, però que molt bé, i sobretot, una es pot fer els millors Gin-tònics que ha tingut el plaer de degustar. A Cal Veguer en saben molt de ginebres... cadascuna aromatitzada diferentment: roses, cogombre, violetes, cítrics... quina de totes més bona. Una recomanació molt interesant si algun dia vos perdeu per aquelles contrades! No té pèrdua al vell mig de Vic.

A la Comarca d'Osona (i totes les seues sub-comarques) es poden fer passejades que et transporten a temps pretèrits... medievals! prats verds en primavera, les fagedes roges de la tardor del Montseny... els monestirs romànics com el del Lluçanés... cadascun dels pobles menuts i ben conservats en pedra treballada i ben trabada... vaja, un plaer per als amants del món rural, com jo, i de la tranquil·litat.
Però també hi ha marxa a Vic, l'excusa del segon viatge era un concert de hip-hop que feien a un casal jove, la Torratxa, ben a prop de l'antiga sucrera de Vic. Allí es van trobar el bo i millor de cada casa, i una bona representació de valencians (nosaltres, els Rapsodes Xufa Fan Club), ferem germanor i vam cremar la nit...

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: