dimarts, 2 de maig del 2017

Interiors. L'aixada i la formiga.


L'aixada caigué decididament i pesada amb un colp sec, net; un colp expert. En retirar-la, deixà al descobert un món ocult de galeries i sales, de passadissos i entrades. L'aixada treballava obligada per unes mans calloses, aquell bancal terrós, estret, ancestral i diseccionava sense saber-ho un formiguer menut, però tossut que ara lluitava per la seua supervivència. Lluitava com ho havia fet sempre, però ara, la lluita es tornava més cruenta, més desigual: la formiga contra l'aixada.

Les formigues en aquell racó del món treballen com en qualsevol altre racó del món que hagueren pogut visitar mai: naixen i s'esforcen, s'estimen i s'odien, tenen cura de les seues larves i envelleixen com a qualsevol racó del món, però ho fan en un llenguatge que entenc, ho fan en el meu mateix idioma. Sense estridències, sense extravagàncies ni costums estranys, ans els meus costums, els costums de les àvies del formiguer, de les àvies de les àvies del formiguer, de les àvies de les àvies de les àvies...

L'aixada caigué decididament i pesada amb un colp sec, net; un colp expert. En retirar-la, deixà al descobert un món ocult de galeries i sales, de passadissos i entrades. En retirar-la, deixà al descobert els Interiors d'un formiguer nou que s'obria al món per primer cop: començava ara i ací una nova aventura que havia de ser contada. Un nou formiguejar, aquest cop, pels Interiors.

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: