dimarts, 25 de gener del 2022

Enterreu-me mirant a la Meca. Extracte preliminar de les excavacions arqueològiques en el Cafetí (Campanar. València)

Ara que, en contra la voluntat de les pandèmies i gràcies a l'esforç i cabuderia dels Clavaris de la Junta de Festes Patronals de la Mare de Déu de Campanar, el Llibret de Festes ha vist la llum, publique ací la nostra participació al Llibret de 2022. És un extracte preliminar de les excavacions arqueològiques que vam dur a terme al solar del Cafetí de Galera, entre els carrers Vinalesa i Gravador Enguídanos, entre novembre de 2019 i juny de 2020.

Aprofite per agraïr els Clavaris eixa cabuderia, la constància que ens ha permés participar també un poc, a la nostra manera, de les Festes de Campanar 2022.

 

Enterreu-me mirant a la Meca. Extracte preliminar de les excavacions arqueològiques en el Cafetí.
Trini Martínez i Rubio.
Leonardo Penadés Clavijo


A estes altures ja és molt el que se sap i el que s’ha contat de Campanar. Tanmateix, què passava a Campanar abans que arribara el rei que ho canviaria tot encara és una incògnita. Abans que Jaume I arribara, una comunitat camperola, artesana i musulmana naixia, vivia i moria en estes terres tan fèrtils a la voreta del Túria. 

D’aquells temps remots, poca cosa ens ha deixat el registre escrit, però farem parlar les pedres. La construcció d’una promoció de cases unifamiliars entre els carrers Gravador Enguídanos i Vinalesa, s’iniciava amb l’enderroc del mític Cafetí, i amb la cobertura de la llei de patrimoni cultural valencià, els treballs arqueològics van començar el dia 11 de novembre de 2019. Amb les primeres cullerades, les primeres troballes. L’aparició de restes humanes feien saltar totes les alarmes i des dels primers moments es va saber que ens trobàvem davant d’una troballa singular. Una troballa que anava a fer tremolar els ciments de la història de Campanar.

8 mesos després havíem acabat els treballs arqueològics, només interromputs per temporals de rècord com fou Glòria, que recordaran. Durant tots aquells mesos, es van documentar 409 unitats estratigràfiques, el que per als arqueòlegs son cadascuna de les peces que composen el puzzle que, quan aconseguim col·locar al seu lloc exacte, ens mostren la imatge nítida d’aquell lloc concret, al llarg del temps.

Així, ara podem avançar que la història de Campanar és molt més antiga del què ens pensàvem. Les successives riuades, les avingudes que han proporcionat eixa fertilitat natural a la terra de Campanar, arrossegaren amb elles, trossos menuts de ceràmica feta a mà. Ceràmica anterior a la invenció i difusió del torn que bé podria retrotraure’ns a l’Edat del Bronze. Més certesa ofereixen els materials ibers i romans recuperats de tipologia diversa (des de fragments de ceràmica fina per posar a taula, fins a restes de grans contenidors) amb algunes formes ben característiques. Tanmateix, només fou documentada una estructura excavada en el sòl que poguèrem adscriure a aquests moments tan antics, el que ens du a pensar que aquells materials foren arrossegats d’algun lloc pròxim al solar.

A dia de hui, les restes arqueològiques apunten a un assentament humà en Campanar, o molt a prop, almenys des de principis del I mil·leni aC. entre els segles IX aC i el III dC.

I la vida va continuar, i també la mort. I va arribar el dia, molts segles després, que el Campanar islàmic va necessitar un espai on soterrar els seus difunts. Les excavacions al solar del Cafetí van treure a la llum només una part de la necròpoli islàmica de Campanar. Sabem que no l’hem recuperada sencera, que deuen quedar moltes restes baix les voreres del carrer Mestre Bagant i Gravador Enguídanos. Però no s’espanten: no és dels morts dels qui hem de tenir por… Així, vàrem excavar una part només del cementiri, sí, però, en la qual hem exhumat les restes de 105 individus. D’ambdós sexes i de totes les edats, però tots ells soterrats sota el mateix ritu: el ritu islàmic.

La majoria de tombes eren senzillament una fosa excavada en la terra, tan llarga com fos el mort, i allí es diapositiva el cos cobert amb la mortalla, sense aixovar, en decúbit lateral, procurant que el cap quedés orientat al sud i la cara mirant a la Meca. Tanmateix, en unes poques tombes es van recuperar restes de claus de ferro ordenadament disposats en fileres al llarg del cos inhumat. Eren sense dubte les restes de taüts amb els que s’havien soterrat els morts, que tot i no ser una pràctica habitual entre els musulmans medievals, comença a generalitzar-se cap als segles XI i XII dC. Finalment, només en 6 casos s’havia conservat la coberta, de rajoles o teules, que ajudaven els vius a localitzar les tombes i diferenciar-les. 

Ara bé, l’anàlisi de les fosses apunta a una reocupació de l’espai al llarg del temps, fins al punt que algunes tombes més modernes tallaren les més antigues quan estes últimes ja no serien visibles i s’haurien esvaït el nom dels qui les ocupaven. Així, sembla evident que el cementiri del Campanar islàmic va estar en funcionament durant molt de temps.

Amb la dispersió de l’alqueria islàmica el cementiri perd la seua funció i la terra va cobrint les tombes i les tombes cauen en l’oblit. Comença un llarg període que va des del segle XIV fins al XIX dC que aquell solar es dedica al conreu. L’estudi de les restes ceràmiques i de la composició dels estrats mostra que son les labors agrícoles les protagonistes en aquell moment i que ho seran fins que, en arribar-li el torn, es construisquen les primeres cases, ja tocat el segle XIX.

Després, el segle XX serà el segle del Cafetí, i dels bons moments que van viure allí els veïns del poble. I serà també el segle en què acaba la nostra història. Si recordeu, amb l’enderroc del mític bar entràvem els arqueòlegs en escena. Fins ací arriba l’arqueologia, ara, acabat d’estrenar el segle XXI, s’estrenen les noves cases i és el moment d’encetar noves històries.

L’excavació al solar del carrer Gravador Enguídanos ha resolt alguns misteris de la història de Campanar. Però són molts més els misteris que ara se’ns plantegen, misteris ben antics, de temps dels romans o dels ibers, quí sap?, i que noves excavacions resoldran. Cal seguir interrogant les pedres, perquè elles ens parlaran.



Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: