Delhi en Adelaide, i Trini... encantada.

Aquestes són les dos perles que em vaig trobar a l'Hostal d'Adelaide, jugant, 7 i 9 anys, i unes ganes tremendes de passar-s'ho bé. Vaibhavi la menuda, Rhea la més gran. Acavaetes d'aplegar a la que serà la seua ciutat, amb els seus pares. Això és Australia, un conglomerat de persones, llengües i cultures, però que no se m'ha fet evident a la primera... sinò en una gradació continua des de l'Oest (on tot eren blanquets i uns quants aborígens marginals i marginats) cap a l'Est on hi ha molta més vida, més mobiment de capital i on es genera molta més atracció dels pobles menys afortunats de l'Asia més pròxima. Per a mostra un botó: tots els tours turístics els pots trobar en anglés, clar, japonés i mandarí... açò encara és un món nou.... i ací encara cap molta gent.

Adelaide l'europea.

Mentiria si diguera que abans d'abandonar l'aeroport ja ho notava, però si que va ser molt prompte... de seguida, al primer cop d'ull sentia que allò era alguna cosa diferent... Vaig arrivar ben tocada la mitja nit i fins a la 1 i mitja no estava en el YHA. Vaig pegar una curta caminada, només carrer amunt (o avall) per estirar les cames després de l'avió, fumar-me un dels pocs cigarrets valencians -i barats- que em quedaven llavors i pegar el primer cop d'ull a la nova ciutat. El pensament llavors va ser "però quina ciutat més xula!!" Me'n vaig anar a dormir. Al mati següent, a la guia -en castellà- que vaig trobar-me a la sala de lectura del Hostal de Perth (una sala que funciona amb l'intercanvi, però jo no duia damunt cap llibre per deixar, així que... ups!) vaig mirar les ofertes que m'oferia la ciutat. Vaig pegar una passejada pel centre, el King William St. la Victoria Sq. i els seus voltants. Tot això gràcies a les magnifiques oportunitats que t'ofereixen els autobusos gratuïts que m'he trobat tant en Perth (els gats) com ací. En pilles un en un lloc i ja et baixaràs quan tornes a estar allí... turisme barat... més que això: gratuït. M'he passat tot un dia en el museu; primer en la galeria d'art. Ai, Pepa, t'encantaria la secció contemporània, clar, i l'art que fan els aborígens contemporanis també, però classificats com a alguna cosa diferent (...no fa tufo a racisme?... no se, no se). I per suposat, i ara sí, vaig entrar al South Australia Museum només per veure -el que diuen és- una de les millors col·leccions de cultura material aborigen. I alli vaig estar-me hores.... però podria haver-me passat dies!

He visitat el Mercat Central i la -mini-ChinaTown. No esta malament... i com a plat especial el Glenelg. Un poble a deu kilometres, unit a la ciutat per un tramvia, que té història, però que no se si ningú la recorda... ara ja no és més que un lloc turístic a morir (puagh!!) on no pots més que comprar (jo m'he fet forta... ara ja només em deixe la pasta en bitllets d'avió o tren... per a que comprar una tonteria per quatre dòlars pollosos poden deixar-te'n 400 anant ací o allí...) Glenelg, no esta malament, però per si error passeu per ací, podeu evitar-vos el bany de multituts i anar a un lloc molt més tranquil, molt més bonic, molt més interessant... el Jardí Botànic... mmm.... quin matí més bonic. Ja tinc les llavors d'eucaliptus que m'heu demanat... alguns.