Article escrit per a El Periòdic d'Alboraia centrat en l'escola, per la proximitat de les Trobades d'Escoles en Valencià que es celebraren en Alboraia aquell abril de 2013. Moment molt especial, doncs s'havia decidit homenatjar ma mare per la seua trajectòria professional. Aquest article, supose, és una mica reflex de la seua trajectòria personal.
Re-Trobant-nos amb l'escola pública.
Fa temps que em rondava pel cap el tema i tot
d'una se'm presenta l'oportunitat i el context. La plataforma, l'altaveu, en
aquest Periòdic i els perquès en les XXVI Trobades d'Escoles en Valencià que es
celebren al poble. No és cap secret, ans al contrari de tant orgullosa com
n'estic, que sóc filla d'Encarna Rubio i Climent, mestra per vocació, que ha
estat homenatjada per la seua trajectòria vital -personal i professional- per
la Coordinadora de les Trobades. Pot ser, algun lector pensarà que el que ara
llegirà és fruit de “l'adoctrinament” rebut a casa. Que llest és i quanta raó
té aquest lector i, tanmateix, no confondre: educació amb adoctrinament i,
sobretot, tota opinió donada és personal (però transferible).
D'entrada hem de saber que l'Escola Pública és
l'única que pot transmetre autèntics valors democràtics. És l'única que no
discrimina per motius econòmics: totes les butxaques són iguals davant els ulls
de l'Escola Pública. Conseqüentment, no té criteris de selecció per raó
d'origen, d'ètnia, condició social o cultural, gènere i molt menys per creences
religioses. Així doncs, la primera qualitat de l'Escola Pública a Alboraia ve
amb el nom: Pública, que pertany a la comunitat, a tots. Ens pot trair el subconscient,
però els valors democràtics s'han d’aprendre i han de ser transmesos. No val
només amb dir-ho: paraules buides, fum..., necessitem de la praxi per que es
tornen realitat. L'Escola Pública [ja siga per a nens o d'adults] s'ha de
defendre dia a dia amb la participació activa com a alumnes, pares, mares o
educadors. L'amenaça contínua i tenaç amb les retallades en el dret a
educar-nos per part d'aquells que s'autoproclamen defensors de la Democràcia,
n'és una més de les mentides dels ideòlegs de la dreta. Ens queda molta feina
si hom té problemes amb les rendes baixes, amb el mestissatge, amb les pells
brunes, amb les creences llunyanes, però és el nostre deure explicar que això
queda ben lluny dels principis democràtics que proclama. I aquesta feina, com bé
sap el lector, comença a l'Escola.
En resum, les mateixes oportunitats per a
tots, no només per als que tenen 'possibles'. Aquest és el principi democràtic
a partir del què dedicar-nos al 'govern del poble'. Tot un poble, Alboraia que,
malgrat que alguns ho preferirien, no està enclavat al bell mig dels verds
prats de Gloucestershire, al cor d'Anglaterra; un poble que no va nàixer a
partir d'un 'tipi' cherokee als peus dels Apalatxes sinó a partir d'una
alqueria musulmana entre canyes i fang en l'Horta de València. I aquesta és la
segona qualitat de l'Escola Pública a Alboraia: és valenciana. Per això no és
estrany que es demane que s'ensenye en la llengua dels valencians. Com n'arriba
a ser de grotesca la legislació “plurilingüista” que s'imposa des de la
Conselleria d'Educació valenciana quan s'aplica una política de terra cremada
amb un dels avantatges dels valencians als darrers segles: som plurilingües de
naixement i per obligació. No ens enganyem, a molts ens ocorre com a la
consellera Català, “tenim el defecte del valencià com a llengua
materna”, però no demanem disculpes, n'estem orgullosos. És més, el que demanem
és que els mateixos drets que defenen tan animosament a Catalunya per a 17 famílies
castellanoparlants, no els aixafen per a 126.000 famílies valencianes que
demanden ser escolaritzats en valencià i no se'ls atén.
Amb aquest ofensiva des dels Governs contra la
democràcia i el sentit comú i propi s'ha de formar un únic front per tota la
comunitat educativa. Els mestres han de veure's recolzats pels pares, mares i
alumnes exigint els recursos necessaris que garantisquen a l'Escola Pública
Valenciana la Qualitat que mereix. I així, conformar els tres pilars que ens asseguren
el futur amb una Escola Pública, en Valencià i de Qualitat. Retrobem-nos a les
Trobades i seguim lluitant.
El Periòdic d'Alboraia.
Abril 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada