dimarts, 19 d’agost de 2008

Tacna. En territori enemic.

Vaig dir que Arica era el formiguer?? En la mateixa terminal d'autobusos d'Arica hi ha tota una secció (un pàrking gran) només de cotxes (colectivos els anomenen) que per 3000 $ (pesos) o menys, et porten fins a Tacna. Aquesta és la primera ciutat peruana entrant des del nord de Xile... Els 'colectivos' no tenen desperdici. Negocies el preu, però este ve donat per la demanda de gent... els cotxes solen ser autentiques tartanes, destartalades, on claven 5 persones; fins que no esta ple no marxa. 60 km o menys separen ambdues ciutats. Passes la frontera (i acumules setgells com si foren punts per a alguna promoció) entre els dos països; fet quotidià per a molts xilens, però per a més peruans que treballen en Arica. Sobtadament et trobes en Perú. Vaig dir que Arica era el formiguer?? Tacna n'és una clara competència... Ací els 'puestos' es multipliquen per 100, o per 1000. Ho venen tot; tot es pot comprar. Tenen un aire molt semblant a l'ariquense, és a dir, les tendes són molt menudes, però estan tant plenes que no caben els tenders. Moure's per dins d'elles és un exercici d'agilitat, flexibilitat, reflexos i finalment de voluntat. Arribar fins al pot de café, el paquet de sucre, o el pisco sol ser una carrera d'obstacles. Tracte de descriure-ho, però si no ho heu vist, no vos ho podeu imaginar. Ací l'espai és un bé caríssim. Però els centres comercials (plens de micro-puestos plens de coses), les tendes i les parades ambulants al carrer... no s'acaben!!
A tot açò, la gràcia de Tacna és que és 'infinitament' més barata que Arica. I a més, resulta que en Tacna són els reis de la falsificació i el contraban. Per que vos feu una idea: el CreativeSuite 3 per a Windows Vista costa... 2 €. Per a comprar tabac has d'especificar que el vols 'nacional'. Este, per si, ja és més barat que a Arica, però es que encara en venen un, que anomenen d'importació, que és més barat... però això sí, pur verí...
Sabeu com reconeixen als xilens en Tacna? perquè tots passegen amb una bossa de rolls de paper higiènic. Deu de ser molt barat per a que siga rentable el viatge... (açò ni és broma ni m'ho han contat, jo he vist als xilens passejar per Tacna amb els paquets plens de rolls i en l'aduana, tornant a Xile, carregats amb estos rolls...). 
Entre els xilens i els peruans encara hi ha una forta rivalitat (és patent), però quant es tracta de negoci... Tacna i Arica són germanes; l'aïllament que sofreixen al desert fa que encara és necessiten més l'una a l'altra, i al remat, es complementen.
Com a mínim, ha estat una experiència interessant, aquesta primera incursió en territori enemic.

2 comentaris:

Caxorro ha dit...

Aleshores ja està clar, el paper de wàter que comprem als xinesos i que t'escata el cul no és xinés, sino xilé. Per això ells se'n van a comprar-lo a Perú... aaaaaaaamigo, interessant...
I un altre dubte que tinc... en la tartana aneu cinc persones abofegades durant 60 quilòmetres, o feu paradeta ?
Un besot enoooormee

Rosella ha dit...

grans aventures..quines ganes de llatinoamèricaaaaaa...
acabe de vindre del tocat i la cambrera ens ha preguntat si sabíem alguna coseta de tu...li hem dit que estàs de cine!

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: