dissabte, 30 d’agost de 2008

Tangani I. Andes por donde andes, nunca andes por los Andes.



Per on començar a descriure l'aventura?? pot ser un bon principi seria recordar el llibre 'Hacia el descubrimiento de los frescos del Tassili' de Henry Lothe... Durant la última setmana, bastant a sovint he recordat alguns passatges d'aquest llibre... salvant les diferències temporals i espacials...

Vam prendre els cotxes (carregats amb tots els trastos) de bon de matí i, amb el retard esperat, vam començar l'escalada. En arribar a Copaquilla (una agrupació de 3 cases i mitja que anomenen poble) ens esperaven els 'arrieros' amb els cavalls enllestits, i amb ells, els desencontres amb el preu, les condicions, la càrrega... Siga com siga, tot el material, menjar, tendes, motxilles, material d'excavació... va ser aupat a les gropes dels animals. Des d'aquest punt, el camí es prolongaria durant 4 llargues hores d'escalar cims; de baixar-los després per pujar-ne un de nou; de creuar rius que no esperava trobar i vorejar-los; de seguir camins abandonats; de pedre els camins per retrobar-los. Vam arribar al 'campament' base fent-se de nit. El temps just per plantar les 'carpes' que ens havien de protegir de l'intens fred que ens ha fet, d'abrigar-se i preparar-nos mentalment per al que seria una dura setmana de treball en les altures.

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: