Rosario. El primer contacte amb el passat xilé.

Ja fa uns dies que estic per ací, m'han rebut bé, m'he adaptat bé, m'agrada la vida ariquense... i ara ja per fi, puc dir que he tingut el primer contacte amb la prehistòria xilena en directe i no a través de les vitrines d'un museu. 

El divendres, Dani va donar una xarrada sobre Rosario. Era per explicar el projecte que està desenvolupant per a la seua futura posada en valor... gestionar i muselitzar el lloc. Els polítics es van mostrar entusiasmats amb la idea, ho van a posar tot de la seua part, van dir... però no van firmar res.

Ahir vam anar a veure'l in situ. Dani necessitava marcar els panells i Paz (la conservadora contractada per a aquest projecte) reordenar les seues fitxes. Durant mitja hora ens vam anar endinsant en una vall ampla, flanquejada per dues cadenes muntanyoses de color caramel de pura sorra... on vaig poder veure els primers Geoglifs (motius gegants en les muntanyes fets a base d'amuntonar les pedres de les vessants).

No se que em va impactar més de Rosario, si els gravats o la rebuda. Quan ixes de la carretera que va seguint el Valle de Lluta per a entrar en les propietats de la Sra. Felisa travesses unes vies de tren inutilitzades i entre tomaqueres i dacsars t'endinses uns centenars de metres fins a una casa on et reben els gossos solts i un cartell que diu: "Aldea Inca. Petroglifos. Tarifa 500$" La Sra. Felisa s'encarrega de cobrar aquesta tarifa; ella és la propietària de les terres contigües a la vessant, pública, de muntanya. Els voltants de la casa si que eren un museu, però d'atifells, trastos i ferralla. Va apareixer una furgoneta groga, vella, que portava la ràdio instal·lada a sobre del capó... un gran megàfon ambientava tota la vall. Tot plegat, molt pintoresc. La mateixa Sra. Felisa ens va rebre amb unes mans veeeeeeerdes de pura fulla i després del salut protocol·lari vam començar a treballar.

Ens va tocar localitzar els panells un per un així que al final de la vesprada només haviem senyalitzat la meitat del conjunt. Els gravats de Rosario són majoritàriament motius figuratius: antropomorfs, camèlids i aus. Però és tant gran el lloc i hi ha tal quantitat de motius que és una locura!! També hi ha restes de pigment roig, però molt esvaït. Finalment hi ha alguns gravats que no tenen més de 5 anys i altres d'antiguetat considerable han estat remarcats i repasats per a poder-los veure millor... Jo entenc que la gent desitge deixar marcada la seua presència, o que vullga transmetre algun missatge (juanico estuvo acà, pepi te quiero... ), però en cap cas en un lloc arqueològic. Atemptar contra el patrimoni cultural és atemptar contra u mateix. Rosario n'és un exemple més (com ho va ser el Burrup a Austràlia, però en pobre) de les incapacitats gubernamentals per defendre i gestionar llocs amb història. 

Al final del dia estava morta de cansada de caminar per la sorra i de pujar a llocs impossibles de baixar. Al remat, un bon primer contacte.