No vaig poder respondre immediatament. M'ho havia de pensar. Em demanaven opinió, a mi! opinió de què? sobre el poble que visc i habite, van dir. Recorde ara la tensió per acomplir els plaços; com, de camí a casa, des del treball, anava pegant-li voltes al tema que tractaria. Pensament que ocupava la major part del temps de passeig amb el Trotsk, i mal que bé, algun tema que altre eixia.
Amb aquest article iniciava la meua col·laboració amb Alboraia Digital i amb ell inicie ara la recuperació dels Articles (in)Opinats que he escrit per a la revista aquest darrer any. En els pròxims dies, Alboraia, per un forat.
Acabem d’encetar un nou any què, francament, presenta unes expectatives
un tant desoladores. Encara s'escolta la remor que el món s'acaba aquest 2012
com anuncien algunes profecies antiquades, però hàbilment desenterrades arran
d’alguna absurda promoció comercial de pel·lícules made in Hollywood. De no acomplir-se l'amenaça divina (parle de
divinitats maies, obvi) encara podria ser pitjor, doncs cada dia a les noticies
se’ns promet ni més ni menys que l'infern a la terra.
Així que, mentre arriba l'apocalíptica fi del món, ens despertem cada
matí amb una lliçó gratuïta de macroeconomia o en meitat d’una classe de primer
curs de ciències polítiques. Aprenem que els “mercats” són ens malèvoles i amb
voluntat pròpia que pretenen dominar-nos per xuclar-nos la vida (llegiu ací
‘estalvis’ o ‘esforç’); que hi ha una “cosina de risc” que mai ens havien
presentat i que ara s'asseu presidint la taula del dinar més quotidià. Igualment,
i com si es tractés d’una escola de filòsofs grecs en –plena- decadència, cada
dia ens repeteixen que la cosa està magra; que va per a llarg. I tot això ho
fan amb una dialèctica ben entrenada, cínica i, sobretot, i a la vista està,
molt eficaç.
Davant d’aquest panorama podem asseure’ns a esperar el final amerindi,
engolir-nos la indignació que ens generen amb les poques molles que ens deixen
o començar a treballar per un canvi real de la situació. Hi ha infinitat de
maneres d’enfrontar-se a realitats que no ens agraden. Alboraia Digital n’és
una. Molt vàlida, a més. És una iniciativa col·lectiva i aglutinadora amb
voluntat informativa i amb els peus arrelats al poble on naix. És la plataforma
adient per conèixer els veïns, per mantenir-nos informats els uns dels altres,
cohesionats. Perquè contra les situacions diàries d’injustícia i egoisme en som
més dels que volen i diuen. Com a tal l’hem d’utilitzar, una plataforma que ens
permeta actuar localment, amb el món sencer al pensament.
Jo de bestreta, agraïsc les iniciatives dinàmiques, participatives,
positives. Agraïsc l’oportunitat que m’ofereix Alboraia Digital per expressar
pensaments amb els peus arrelats al poble, el ulls atalaiant la ciutat i el
cap... el cap mar enllà. Però, per damunt de tot, agraïsc el treball que duu
darrere, el que no es veu, i celebre el seu naixement i que siga per molts
anys!!
Alboraia. Febrer 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada