Vos nunca estuviste en Montevideo.

Quant la gent diu allò de 'Matar el temps', realment, el que volen dir és que el temps els esta matant a ells. Al menys, a mi m'està matant... a veure? quan vaig arribar a aquesta sala lletja i emmoquetada eren les 7:35 del matí hora local (les 12:30 en el meu rellotge desfasat) ara són les 12:12 (encara locals, perque el meu rellotge continua desfasat i marca les 17:12) i encara em queden més de 4 hores per anar-me'n, per fi, d'aquest aeroport.

Però permeteu-me seguir amb els càlculs... ahir en Madrid tot va anar tant rodat, tant ajustat de temps que l´últim cigarret me'l fumí a les 22:20 (i el rellotge encara estava a hora) i en aquesta maleïda sala no hi ha ni un sol raconet per a fumadors. Bé, exactament... no. Hi ha un. Me l'ha xivat una seguretat del Duty Free, però confessaré que açò d'anar amagant-me ja no em motiva com abans... no sé, estaré perdent flexibilitat.

Me les prometia molt felices jo a Montevideo: bressol dels Drexler famosos; Ciudad Vieja... a hores d'ara ja devia saber que les ciutat són directament proporcionals als aeroports que allotgen; i amb ells els serveis que t'ofereixen. He preguntat per eixir de l'aeroport... Per única resposta "vos nunca estuviste acá!!". Així sia!!

Tolosa d'Oc. Ça me nerve!!!

De Tolosa en diuen la Ciutat Roja, però no per les seues tendències polítiques majoritària i històricament d'esquerres, que també podria ser. Més bé és pel color que domina els carrers i l'ambient en general. La petjada industrialitzadora a la marge dreta del Garona va ser suficient com per sobreviure i marcar la ciutat amb els materials que definien el moment històric. Aquest procés no pogué, al meu parer, acabar amb un passat més antic i més remot... que arriba fins els moments republicans (contant cap enrere, la República en majúscules als territoris gals; al SPQR). Així ho testimonien les troballes al subsól tolosá. Però que també va haver de sofrir un destí medieval que passava per la pèrdua d'autonomia en favor dels senyors feudals del nord... molt al nord i que, lamentablement per als seus aborígens, tan sols ha mantés unes quantes plaques amb els noms dels carrers, per a aclarir-li al visitant casual que abans no eren francesos.

Però superant el passat, Tolouse, convida a quedar-se. Amb un sol mediterràni i un airet des dels Pirineus... mmm... encisador; a voreta del riu... La gent, els dies bons, ix a passejar per una ribera que convida; les places s'omplen de tauletes que la gent, amb un anar i tornar, va ocupant i desallotjant; els mercats de la plaça major es reactiven amb parades d'arreu del món. El menjar autòcton és ANECívol... pato per ací, pato per allà... cassolette de pato, magret de pato, pato, pato al forn, pato en la seua salsa, pato... deliciós!  S'ha de viure bé a Toulouse...

Si no fóra pel francés. Ais! Ça me nerve!!

Adoro Lisboa

Lisboa tem histórias de reis,

De mares e de selvas

Lisboa tem histórias de hotéis,

De espiões e de guerras

Lisboa tem lendas de heróis,

Princesas, donzelas

Lisboa tem lendas do cais,

Do fado e navalhas;

Lisboa tem a tradição,

Dos bairros antigos

Vinho e saridnhas no verão

à beira do rio

Lisboa tem os rés-do-chão

E as altas mansardas

E há que descer e subir

Por estreitas escadas

Adoro Lisboa,

Eu quero-lhe bem,

Gosto de ver as gaivotas nos céus de Belém.

Adoro Lisboa,

E as histórias que tem

E sei que há muita gente

Que adora também

Madredeus.

estiguí a lisboa, l'últim cop a finals d'agost de 2007... l'adore com els Madredeus...

El retorn de la Formiga.

Vaig fer un blog amb l'objectiu de facilitar el seguiment d'un viatge ara ja acavat. Tanmateix, carambanos!! perque no continuar-lo amb la resta de viatges que he fet i que tinc planejats??!! ni que siguen els viatges psicotròpics...

Ja se que ara pedrem adeptes, però aquest és un exercici que faig per mi... i de pas, per vosaltres.

Aquesta és l'amenaça de la Formiga... ATrònika!!

pròxim capítol... Lisboa!

...com formiguetes...

No és que agonitze... és que s'ha acabat.

Només em queda donar les gràcies a tots aquells que m'heu seguit en aquest viatge... i convidar-vos a que seguiu també la pròxima aventura. Ens veurem en un altre racó del planeta, més lluny o més prop, més tard o més d'hora, però com sempre... com formiguetes... sense fer molt de soroll... deixant només petjades en la pols, perquè el vent les esborre...

Et veig al bar,
Fins ara.