dilluns, 11 de juny de 2007

Coffs Harbour: El PACIFIC



Els dies van passant. Sí. Cert. Tanmateix, tracte d'aprofitar-los al màxim... encara que de vegades no trobe res millor a fer que deixar passar unes vetllades interminables després d'haver sopar ja a les sis de la vesprada... Podria veure la tele o llegir els diaris i així adonar-me'n que a només uns centenars de kilòmetres d'on em trobe els ciclons, les tempestes i les pluges torrencials estan acabant amb vides humanes. Tanmateix, nosaltres aventurers, vam anar-nos-en a la costa... d'excursió de cap de setmana, ignorant els perills del clima i buscant una escapada ràpida i fugaç d'Armidale... El fred que feia el divendres, que sempre ve acompanyat per una altíssima humitat que la boira ens proporciona, era inconcebible. Vam prendre l'autobús a les 4 de la vesprada i plovia, així que res feia pensar que el clima seria tant propici en la costa del Pacífic. Després de parar en Dorrigo, un poble en meitat del 'rainforest', durant quasi una hora, pelar-nos de fred i fumar uns cigarrets vam arribar a Coffs Harbour. Supose que si dobla en població a Armidale (çò vol dir al voltant de 50 mil persones aglutinades al voltant del port) ja la consideraran una ciutat, no? ...no les tinc totes amb mi.

El Backpacker no estava del tot malament: un new-zelandés (un kiwi) ens feu de guia mentre ens arreplegava en l'estació d'autobusos; i aquella nit ens porta al Night Club més concorregut de la ciutat que en ple més de Juny es troba en temporada baixa. Així i tot, cap a les dotze de la nit hi havia bastant ambient a la disco... Aquella fou una bona primera impressió.
Al mati següent, tot i que ens costà arrancar, vam aconseguir arribar fins a la platja. El Pacífic. Primer encontre... Unes ones per a surferos (que no falten ni en temporada baixa), una arena per a encantats de la vida que gaudeixen d'un passeig o senzillament de tombar-se al sol (tímid, però suficient) que ens oferia el matí de dissabte. Em vaig banyar a les aigües d'un mar que, des de la costa, no sembla molt pacificador... l'aigua estava en son punt: no és la sopa rebullida de la Mediterrània, però tampoc és la fredor que et paralitza a l'Atlàntic... estupenda! això sí, la vaig trobar bastant salada.

Aquella nit encara tindriem ponxe fins a rebentar i després més Night Club... vaig beure una mica... (no màma, no; no em vaig emborratxar.... quasi), vaig ballar una mica més... i em vaig riure a cabassades. Perquè en el grup hi havia per a tots els gustos: un xiquet de 18 anys de Hong Kong: Anthony; un seriós taiwanes: Jason; un divertit japonés: Yosu; dos franceses: Nathalie i Christelle i jo. Multi-Culti!! 

El diumenge vam trobar-nos un check-out molt matiner, una semi-ressaca i un mercadet per entretindre'ns. Encara tornariem a la platja per passar les últimes hores abans de pillar l'autobús de tornada a l'ensopiment...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo que em sentia especial per haver estat al mar Jònic... que enganyat xD Trining, em sume a la petició de ta mare (que bonica) i et demane que tornes ja. Necessite anar a ta casa per a desconnectar, passejar a Trosk i soparet en ca la Menchu (que des que te'n vas anar no hi ha hagut reunió... desde luego Corberó) No t'estimes més tornar a la millor terreta del món? Sí, eixa de paella i voltetes en catamaran per 40 euros, la de circuits substitutius de centres escolars dignes, vamos la València de xaranga i pandereta (açò va com a resposta al dia del KKK, que com estic d'examens no he pogut portar al dia la lectura =p) Bo, gaudeix del que et reste (quant és això) i sacia la sed de Trini que tienen tus seguidores más acérrimos.
BESITOS A ELLAAAAAAA

Anònim ha dit...

Dos apunts familiars...

La primera, Enca ha dit que fas bé fent propaganda aborigen valenciana a les antípodes.

Segona, Roser di que eres una perra per posar-li les banyes al xinorri.

Bessets familiars.

Ah, Morgana ha dit memeeeuuuuu

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: