dimecres, 4 de juliol del 2007

...el viatge que agonitza...

 


















 







Així és... aquest viatge esta agonitzant... esta en els últims dies de la seua existència material (després es reduirà a les meues memòries...i uns quants centenars de fotos...) ... esta finito, acavat!! Ara mateixa esta en els últims espasmes... eixos que tenen els moribunds... eixos que tot i sabent amb certesa que van a morir es resisteixen... així és que ahir vaig tenir sopar amb Raj i Natasha al Split Dining (guanyador del Premi Tron al millor restaurant Armidalense...) i després sessió de cinema; avui tinc sopar amb June Ross, qui ha tornat del seu viatge a Alaska o per ahi, amb Dani i Calolo que també estaran demà al sopar en casa de Iain Davidson... espasmodic... i ja el dissabte de matí prendré el tren cap a Sydney per passar alli amb Bettina els últims tres dies... ais!!

Estic fent-me la maleta i sencillament em molesta haver-la de fer... és com jugar a un tetris on les peces no encaixen; a més, com pretenen els de les companyies aeries que torne només amb 20 kilos?? concient del problema durant tot el viatge he anat pensant: "les coses materials no tene un valor real... guarda els pensaments Trini, ells no pesen". Tot i així, doncs, he anat acumulant cosetes, regals, n'he comprat algunes més... els consabuts suvenirs...
Igualment he començat a despedir-me dels llocs per on sempre passe, dels paisatges ja quasi quotidians que m'envolten, del cambrer que ja em servia el café com m'agrada sense preguntar, dels pardals que desafiant el fred continuen cantant, dels eucaliptus... tot plegat he començat a despedir-me d'Australia...

Huas!! ja torne XARLIS!!!

1 comentari:

Rosella ha dit...

ieee, tron... tornaaaaaa, que tenim ja ganes de vore les fotos...

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: