Singapore la colonial.

Li vaig preguntar a la guia del tour on estava la ciutat vella de Singapore, el coret de la ciutat, i ella (amb cara de pocs amics) em va respondre que ja estavem en ella (després vaig entendre que la pregunta correcta era precisament la contraria. El cor de la ciutat de Singapore és una mescla de construccions colonials al més pur estil anglés i torres de milanta altures que toquen el cel amb la punteta. Res del que jo esperava, exepte per uns tres homes-pansa asseguts a unes escales (l'entrada principal d'algun vell edifici administratiu de la colònia) que per un mòdic preu tocaven la flauta per a les serps (tremendes i endormiscades) i et deixaven fer-te una foto amb elles.

El que jo esperava eren palafits vora els rius, amb les barques a la porta i homes i dones prims i menuts, morens i amb els ulls asiàtics portant barrets xatos i d'amples ales. Res més lluny de la realitat. Singapore sua luxe, res de cotxes xatarra, ni tansols classe mitja, tot un món urbanita i despilfarrador, fanfarró, de potencia, cavalls i luxe reflexada en els cotxes... en la gent de corbata i mòblis d'ultimíssima generació.

Dic sua perque és de les poques coses que no deixaras de fer en Singapore. L'atmosfera és sencillament irrespirable. Has de pelear-te amb el del costat per l'oxigen. Inexplicable.

Aixi s'enten l'exuberància de la seua vegetació. Arbres selvàtics, palmeres exòtiques, plantes tropicals... La flora troba en Singapore un lloc propici per reproduir-se.