un viatge a Itaca ...malahuradament finat...

ITACA

     ...post que escric per imposició personal, per principis (doncs és un blog de viatges...) perquè les sensacions d'haver finat un projecte tant llarg, tant immens per a una formiga, s'han diluit en tant gran esforç.

...que esperava: un estadi ple de gent fent-me la ona? l'Orfeó Donostiarra cantant-me a l'orelleta l'Al·leluia del Messies de Handel? ... res de tot això. Més enllà del cansament físic que va seguir la defensa i que vaig arrossegar durant quasi una setmana...

Però tampoc vaig a dramatitzar. Tinc un record alegre del 23 de Novembre de 2010. Em va resultar fàcil l'exposició, la defensa pròpiament dita. Volia dir tot allò que vaig dir, més coses fins i tot, explicar els últims 5 anys de la meua vida. Vaig veure'm aclaparada pels afalagaments i compensada amb les crítiques d'un tribunal molt resabut. El guió es va acomplir al peu de la lletra, i això, sempre és d'agrair.

Ara, el que volia expressar en aquest post és quanta raó tenia el poeta...  

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

[...] (Kavafis-Riba-Llach)

A continuació, la primera pàgina del resultat del viatge... un viatge que ja detallava uns posts més amunt. Un viatge que engloba tots els viatges explicats a aquest blog...Però també un viatge que ha de deixar pas a nous destins... ara més que mai... com les formigues!!