Mosqueiro. La platja d'arena dolça.

S'ha acabat el curs de manera més que satisfactòria. Ahir vam anar a celebrar-ho amb cachaça i així i tot, aquest matí ens em llevat ben d'hora per preparar la bossa. Ens n'anàvem a Mosqueiro a passar el dia en la platja!!

Mosqueiro és una illa al vell mig de l'Amazones. És tremenda. Unida al continent per un viaducte, és la platja més propera a Belém (o això crec...) Total, que quant vas cap allà, el plan és el següent: et compres una bossa de gambes assecades i salades, busques la ombra d'un xiringuito ben xaxi i et pilles una cervesa ben gelada. Si els núvols t'ho permeten et pegues un bany de sol a la vora del riu. Si et plou, et pegues un bany al riu per a que el contrast de tempertures et deixe en un estat de shock orgasmitrònic. I certament, amb més o menys rabia, ací plou tots els dies.

De tot, el més espectacular ací són les dimensions de qualsevol cosa o fenomen. Els vaixells de càrrega gegants transiten amb total normalitat; des de la vora del riu on es troba Mosqueiro no veus la vora oposta; les ones colpegen amb força; l'exhuberant vegetació a base d'arbres frondosos i palmeres aporten el toc tropical; l'arena, blanca, fina i dolça, t'embruta rigorosament com pertoca en qualsevol platja del món; les cerveses i la bona companyia, fan la resta.

A última hora de la vesprada entràvem en Belém direcció a la plaça de Batista Campos, per beure'ns una refrescant (i rehidratant) aigua de coco. Curiosa la vida... un dissabte de dominguera. En una platja sense sal. Formiguejant de nou... quin dia més bo, de veres que semblava de fuccia!!