dilluns, 11 d’abril de 2011

Cap al formiguer amazònic.

Descobri que minha arma é
O que a memória guarda dos tempos da Panair
[...]
A maior das maravilhas foi
Voando sobre o mundo nas asas da Panair.

Conversando no Bar.
Milton Nascimento & Fernando Brant.


     Una matinada i després un avió; i un altre, i fins a un tercer per arribar a destí. Un viatge plàcid, malgrat la durada [13 hores volant, sense comptar esperes]. Una frontera relaxada i amable i un nou segell per a la col.lecció particular. Esta vegada ha quedat estampat a la fulla, aleatoriament escollida del passaport, el nom de Brazil. I resulta que no és un mite o una llegenda. Existeix. I resulta que vaig a passar els propers 20 dies en un raconet ocult per la selva i banyat per les aigües exòtiques de l'Amazones.
     Cap allà me'n vaig: posaré els meus peus a Brasilia durant unes hores i encara acabaré el dia d'avuí en la ciutat d'acollida: Santa Maria de Belém do Grão Pará. Des d'ara serà, senzillament, Belem. Ací comença el meu formiguejar per l'Amazones; ací comença una nova excusa que alimente aquest bloc.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

VINGA VA!!!

isra ha dit...

M'alegre que hages arribat. Lleve doncs el canelobre de la finestra (sempre que ho faig creme les cortines)... m'agrada que t'hages reconciliat amb Belem, vés en cura amb els pastorets...

Sembla inclús bíblic que et bateges en eixe riu, a eixe Carraixet que anomenen Amazonas..

B7s!

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: