En un moment o altre, tothom s'ha d'enfrontar a les seues febleses i no sempre se'n ix una ben parada de l'enfrontament. Tanmateix, aquest va ser una més de les col·laboracions per a Alboraia Digital i diguen el que diguen fóren, són i seran 3 peixets!
Miracle fóra.
Jo no vaig anar a l'escola del meu poble, sinó
a la del poble veí. Aquest detall sense importància, irrellevant, em va causar
diversos traumes. Entre d’altres, un dels més importants de la meua infantesa,
un trauma d'eixos que costa superar, fou i va ser sempre perdre'm la Festivitat
dels Peixets.
Una festa ben allunyada del preconcepte postmodernista,
més bé en diria premoderna. Ancorada en els arrels del poble. Abans era tot una
marjal domini de mosquits i cuquimanyes i llavors... el Miracle!! i amb el
Miracle, Alboraia.
En la història del miracle, com la contava la
iaia, es pot observar un compendi de coneixements que revaloritzen la importància de la tradició
oral. De primeres sempre em copsà com m'imaginava el barranc del Carraixet: feréstec,
enverdissat, canyars on s'ocultaven éssers malignes, serps i altres bestioles
horribles. Tot ben amanit amb una tronada insòlita i la imaginaria medieval on
s'origina. Una imatge del barranc indòmit i perillós que rastregem cinc segles
després en relats com el de La Barraca de l’hiperrealista Blasco
Ibáñez. Que poc degué canviar el paisatge en tant de temps! O pot ser sí havia
canviat: a l'altra banda del barranc hi havia una almàssera per fer oli i a mi,
les oliveres em remeten indefectiblement a un paisatge de secà. Però no en sé
més...
En segon lloc, qualsevol xufer que s'aprecie,
ha sentit animadversió per un morisc moribund que vivia “enllà del barranc”. Un
segle abans del miracle, a principis del segle XIII, el moro de l'almàssera
podria haver estat el senyor d’aquesta; al segle XIV, però, podia donar gràcies
per treballar en règim de semiesclavitud sota l'asfixiant sistema feudal en un
ambient excloent i racista en un context de guerra santa, de colonialisme
rapinyaire.
Per molt que diguen els d'Almàssera, aquest
morisc se n'anà de cap a l'infern, mai aplegà a combregar. Però a més, és el
responsable que, amb l'incident, es perdera l'arqueta que el rei Jaume I havia
regalat a Alboraia en la seua refundació cristiana i que guardava les sagrades
formes que el retor transportava. Així doncs, el miracle ens remunta als temps
del naixement d’Alboraia. I és això el que se celebra any rere any amb la festa
del Peixets: Alboraia. És, de totes i de lluny, la celebració que ens
distingeix. Tot ben beneït amb missa solemne se celebra el miracle que ens
fa xufers. Netejarem la Perifèria per a
tan gran ocasió i ens reunirem en torn una paella, a l'ombra de l'ermita.
Celebrarem que fa molts, molt anys, en aquell punt, tres (3, TRES) peixets van
fer un miracle: que al segle XXI Alboraia renuncie, per un dia, a ser
poble-dormitori i es convertisca en un poble orgullós de ser-ho per ell mateix.
Posem-nos crema protectora i celebrem-ho vora un barranc domesticat. Una
injecció de patriotisme local, de xovinisme (in)sà. Xufers, cridem ben fort:
3PEIXETS!
Alboraia, Maig de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada