Ací van les meues reflexions al voltant. Alboraia per un forat... menut, menut!
De la festa, la vespra.
Tranquils! No correu! No fugiu! Aquest any no
hi seré a festes. Alboraia Digital m’envia de corresponsal a cobrir els acords
hispanobrasilers que Sa Majestat tinga a bé pactar amb Dilma Rousseff. No sé si
Joan Carles I, el Campexano, s’haurà informat, però a Amèrica els grans
mamífers van desaparèixer fa milers d’anys. Al nou continent l’activitat
cinegètica no té tanta emoció com al continent negre, però bé, tant ens fa als
xufers si el rei té ganes de marxa o encara és dol de l’operació al maluc; o
ens importa?
El cas és que, abans d’entrar en les cròniques
americanes, m’agradaria fer una reflexió, sempre personal, al voltant de les
festes de 2012. Fins on s’ha informat a les associacions que hi participaran, hi
ha canvis importants respecte a anys anteriors. Com caldria esperar no s’estarà
d’acord en tots els punts, però hi ha un que em sembla important: s’acaba
l’Apartheid. No sé si ha pesat més la constricció econòmica o la convicció
ideològica, però després de molts anys de segregació dels joves pels prejudicis i la falsa moral, se’ls torna a l’espai comú.
Ho celebre.
Els joves
(concepte molt flexible a la llum de les persones que freqüenten les casetes
així anomenades) s’integraran en una festa que és de tots. No podem, com s’ha
vingut fent, considerar que el poble
amable, feliçment reunit al voltant de la família i els amics és poble només en franges d’edat compreses
entre els 0 i 15 anys i ja després a partir dels 35. L’aïllament, la marginació
i l’ocultació propicien l’aparició d’elements que trenquen la desitjada
harmonia entre veïns. En general, aprofitem la setmana llarga de festes per estar
amb la gent més propera i veure’ns amb qui no ens veiem la resta de l’any; per
sopar amb uns un dia i amb altres al següent. I després anar tots junts a
fer-nos una copa i a ballar pasodoble
o rock&roll, segons ens demane el
cos.
En tot cas, no permeteu que la crisi se’ns
cole i s’autoconvide a sopar entre les nostres famílies i amics. Res de
convidar a ‘la prima’ del poble! En
les actuals circumstàncies, comportaria un risc massa alt! Fora bromes, aquest
és l’any que ha de trencar dinàmiques antiquades i polítiques de cartó-pedra. Contra
la crisi: creativitat, imaginació, participació ciutadana. Que l’espoli
econòmic que ha sofert Alboraia no siga una excusa. No ens ho podem permetre. No
podem seguir parlant d’herències recents, encara que pesen com a lloses. En tot
cas, recuperem l’esperit engrescador i progressista que dugué al poble, entre
altres, el model de festes que ara vivim.
La redistribució dels recursos i les partides
pressupostàries són temes molt complexos, diuen que cal deixar-ho en mans dels entesos; de qui porta molts anys fent la
feina (encara que a la vista dels resultats, ho hagen fet malament). Diuen que
aquests que ens fiscalitzen saben on
han de retallar. Tanmateix, el programari cultural no pot ser menystingut. És
l’hora doncs, d’aplicar-lo, si existeix, i si no, caldrà crear-lo. Les festes
2012 són un moment idoni per establir les pautes pròpies d’un nou cicle municipal.
Feu el favor, xufers que vos quedeu a festes,
de fer que aquestes siguen memorables i que lamente la resta de la meua vida
haver-me-les perdut. Tots junts de nou, per primer cop.
Alboraia, juny de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada