Vicente Torres ens acull a la casa dels
seus somnis. Ell mateix la dissenyà i la construí. Podria ser la
casa dels meus somnis, perduda dins un bosc inimaginable tan prop de
la ciutat. Vicente és, senzillament, l'amfitrió perfecte: bell,
culte, elegant, atent, discret, generós... i qui sap quantes coses
més! En tan bones mans, he fet la meua primera aproximació a la
ciutat de Belo Horizonte.
Impressionada a l'arribada per una
visió de llums que anaven encenent una ciutat a s'hora baixa, Belo
Horizonte escenificava el nom amb que va ser batejada. Les últimes
llums del dia deixaven apreciar un puja i baixa de turons abruptes
desfigurats per una infinitat d'edificis alts, molt alts;
construccions ostentoses que s'estenen fins més enllà del què uns
ulls miops poden atansar. Tota ella exal·la una flaire de modernor,
cosmopolititanisme... consum i balafiament!
Tanmateix, Belo Horizonte no és,
deixeu-me dir, bonica. No és bonica perquè no tinga llocs bonics
-encara que jo n'he vist poquets- és senzillament que, una vegada a
les seues entranyes, és quasi freda. Malgrat que es puga viure
millor que en qualsevol altre indret del món amb un oratge, a estes
altures de l'any i en aquest hemisferi, envejable! Compta amb tots
els serveis que una ciutat puga oferir a l'abast de qualsevol, i en
quantitats gens menyspreables...
Ha estat en Belo Horizonte que he anat
al teatre per veure una obra realment... traumatitzant. Mai havia
presenciat uns aplaudiments tan breus. La gent va eixir espantada del
teatre tractant d'oblidar quan abans millor una obra que posicionava
molts dels espectadors davant un espill on es veien reflectits i la
imatge projectada era horripilant, pot ser massa pròxima... Una obra
i uns espectadors que em situen entre una classe mitja ben acomodada,
que demanda els serveis propis que els pertoca...
Amb un poc de sort, a partir de demà
amb el viatge cap a l'interior de Minas Gerais, canvie un poc el to
general que està dominant, fins al moment, el retorn al Brasil. De
moment, però, continuarem gaudint de la ciutat amb l'amfitrió
perfecte, que no és poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada