Com he anat explicant, ja he tingut l'oportunitat de veure cangurs (i de tastar-los!), alguns de bastant a prop... i es que, per comparar-los són com les nostres cabres monteses, és a dir, si vas a la muntanya en veus. Als cangurs els pots pillar desprevinguts, fent la siesta, a la fresca d'un eucaliptus, així que de repent t'ixen d'un bot (et peguen un bon ensurt perque no te'l esperaves) i se'n van corrent... car no es queden a veure qui ets i si les teues intencions són bones... o no.
Tanmateix, he tingut l'oportunitat de fotografiar aquest exemplar de mascle adult, que tranquilament bevia aigua fresca a una font en Perth. I a més, vaig poder tocar aquest canguret perque anava una mica marejat i s'havia clavat en la bossa equivocada... en la bossa verda d'una xica de Karratha (un poblet en mig del no-res)... quan li preguntí a la xica si podia tocar-lo em va mirar amb uns ulls que ho deien tot:
-que passa que mai has vist un cangur o que neonata urbanita-provinciana!!??
-...mmm... ...jjooorrr... poix no!
i molt menys tant menudet, i tant de veres i tant a prop. Total, que el toquí tot el que vaig voler, li vaig furtar dues fotos i me'n vaig anar... més contenta que unes pasqües!!
