dissabte, 5 de maig de 2007

Històries per a no dormir. Part II.

No sé que seria pitjor en el segle XVIII si ser aborigen en la acavadeta d'estrenar Austràlia o un/a Inglés/a pobre en l'esplendorosa Anglaterra Victoriana. Total, que ara que tenien un continent "vuit" tot per a ells i unes presons sobre explotades doncs que millor que deportar allí a tots els que els sobraven? I així ho van fer. El 1788 es fundava Port Jackson (ara es coneix més com Sydney) amb 717 presos, dels quals 188 eren dones, 210 soldats d'infanteria del gloriòs exèrcit Reial i tot un seguit de burocrates i politics per organitzar la colònia penitenciaria. A aquesta li seguirien moltes altres colònies penitenciaries arreu del continent: la de Queensland en la bahia de Moreton, la del riu Swan en Austràlia Occidental, la de Hobart en Tasmania... Les condicions del transport del convictes devia ser tal, en un viatge per mar que durava al voltant de tres mesos, que a principis del segle XIX el govern anglès pagava un plus als metges, guardes i demès per cada convicte que arribava viu a Austràlia. La pena solia ser alguna cosa així com: 25 anys de deportació i després tornar a la Mare Patria... o commutacions de penes de mort a canvi de la cadena perpètua en l'exili. Certament, algunes infraccions eren molt greus, assassins en sèrie, estafes tremendes... altres tansols haver furtat un bocí de pa. El presoner més jove que es va allotjar al Hyde Parck Barracks (la presó de Sydney) tenia 9 anys. El convicte de més edat que arribaria a aquest mateix port tenia 75 anys (el millor de la història es que va morir en Austràlia als 100 anys...).

Per suposat estes persones no estaven senzillament empresonades, sinó condemnades a treballs forçosos... van construir la infraestructura de la ciutat en bolquers, els camins que la connectaven amb ves a saber que... van explotar les mines, canteres, boscos i demès que el nou continen oferia gratuïtament a l'Imperi... Total, que entre tant de borinot hi havia, com a mínim, un amb vocació de poeta. Aquesta breu poesia la va deixar escrita en la seua cel·la: I was de convict/ sent to hell/ to make in the desert/ the living well/ I split rocks/ I felled the tree/ the nation was/ because of me. (traducció espontània i instantània: Jo vaig ser el convicte/ enviat a l'infern/ per fer en el desert/ la vida bona/ Jo vaig picar les pedres/ jo vaig tallar els arbres/ la nació es feu/ gràcies a mi.) Molts es van quedar després de rebre la carta de llibertat (no és del tot mentida el mite del naixement d'aquest país... ) altres, van morir en l'intent i molts d'ells van tornar a Anglaterra. El transport de presoners s'acabaria al voltant de 1850.

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: