Perth no és una ciutat especialment bonica, això si és mooolt gran. Tampoc puc dir que tinga res massa especial (que jo haja vist). Encara és massa jove. Això sí, tenen uns carrers que no són ni Streets, ni Roads ni Avenue, sinó Terraces (així, tal qual, però amb l'accent lleugerament diferent) molt grans i molt amples per on passa molta gent, on hi ha les seus de grans empreses, multinacionals nacionalistes (proudly australian) i grans diaris de tirada estatal; i cada baix és una tendeta, cafeteria, pastisseria on pendre el desdejuni o el dinar. Com a bons anglosaxons desdejunen fort, dinen a les 12 i a les 6 estan sopats i enllestits. A totes hores van per ahi amb els seus cafès anglosaxons, aiguats, desustanciats, rebollits i que a la mínima que et descuides, pem!! van i et posen llet...
En Perth he estat dos vegades; allí és on em descarregà l'avió que em carregà a Singapore i allí torní després de l'aventura de Dampier. La primera estança va vindre marcada per la calorosa rebuda que vaig tenir en l'aeroport quan un dels curritos m'ajudà -sense massa fortuna- a trobar algun lloc per a dormir. Després em dissuadí d'agafar un taxi fins a la "bloody city" (alguna cosa així com la punyetera ciutat) i em recomanà un dels reconfortants bancs de la sala d'arribades de la terminal internacional de l'aeroport per dormir. Així va ser. Allí passí la primera nit australiana.
La segona estada vindria marcada pels YHA. Es a dir, els Hostals Joves Australians. El primer contacte fou en Perth i des d'aleshores encara no els he soltat. Son barats, estan nets i sempre hi ha gent amunt i avall. L'únic problema que els trobe a estos llocs és, quan vas sola, que la conversa sempre és la mateixa. D'on vens i on vas. Ni tan sols em moleste en preguntar el nom. Perd la seua funció.
De Perth m'he cansat de seguida. El centre és menut i poc interessant, i les afores estan massa lluny com per a anar a peu... Pròxima estació: Adelaide.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada