dijous, 3 de maig del 2007

Adelaide l'europea.


























Mentiria si diguera que abans d'abandonar l'aeroport ja ho notava, però si que va ser molt prompte... de seguida, al primer cop d'ull sentia que allò era alguna cosa diferent... Vaig arrivar ben tocada la mitja nit i fins a la 1 i mitja no estava en el YHA. Vaig pegar una curta caminada, només carrer amunt (o avall) per estirar les cames després de l'avió, fumar-me un dels pocs cigarrets valencians -i barats- que em quedaven llavors i pegar el primer cop d'ull a la nova ciutat. El pensament llavors va ser "però quina ciutat més xula!!" Me'n vaig anar a dormir. Al mati següent, a la guia -en castellà- que vaig trobar-me a la sala de lectura del Hostal de Perth (una sala que funciona amb l'intercanvi, però jo no duia damunt cap llibre per deixar, així que... ups!) vaig mirar les ofertes que m'oferia la ciutat. Vaig pegar una passejada pel centre, el King William St. la Victoria Sq. i els seus voltants. Tot això gràcies a les magnifiques oportunitats que t'ofereixen els autobusos gratuïts que m'he trobat tant en Perth (els gats) com ací. En pilles un en un lloc i ja et baixaràs quan tornes a estar allí... turisme barat... més que això: gratuït. M'he passat tot un dia en el museu; primer en la galeria d'art. Ai, Pepa, t'encantaria la secció contemporània, clar, i l'art que fan els aborígens contemporanis també, però classificats com a alguna cosa diferent (...no fa tufo a racisme?... no se, no se). I per suposat, i ara sí, vaig entrar al South Australia Museum només per veure -el que diuen és- una de les millors col·leccions de cultura material aborigen. I alli vaig estar-me hores.... però podria haver-me passat dies!

He visitat el Mercat Central i la -mini-ChinaTown. No esta malament... i com a plat especial el Glenelg. Un poble a deu kilometres, unit a la ciutat per un tramvia, que té història, però que no se si ningú la recorda... ara ja no és més que un lloc turístic a morir (puagh!!) on no pots més que comprar (jo m'he fet forta... ara ja només em deixe la pasta en bitllets d'avió o tren... per a que comprar una tonteria per quatre dòlars pollosos poden deixar-te'n 400 anant ací o allí...) Glenelg, no esta malament, però per si error passeu per ací, podeu evitar-vos el bany de multituts i anar a un lloc molt més tranquil, molt més bonic, molt més interessant... el Jardí Botànic... mmm.... quin matí més bonic. Ja tinc les llavors d'eucaliptus que m'heu demanat... alguns.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Al·leluia!! Caguendéu!! mira que t'ha costat donar notícies! Ja estàs a Armidale? o encara estàs bambant?

Anònim ha dit...

Triniti Jones! Vas a aconseguir que el mite de l'arqueòleg aventurer acabe sent una realitat.
Gràcies a Esther (sempre tan complida) he descobert la forma de poder saber de tu. Mare meua, no t'imagines el que et trobe a faltar...TORNA!!! No pots acostumar algú a la teua companyia i després anar-te'n a Cangurolàndia mentre ací igual plou que fa sol, les princeses ténen infantes i Aznar vol beure vi i conduir amb impunitat.
Però be, resignació i a esperar. Mentrestant continua contant les teues peripècies australianes, que són un bon antídot contra l'estrés i l'avorriment que patim alguns per ací. A més, la manera que tens de contar-les fa que les teues aventures també siguen les nostres... com quan llegeixes un llibre.
Una abraçada enorme i un petó ensordidor.
Pauet

Previament al Formiguer...

a dins del formiguer: