He pres el sol, o podria dir millor, el sol m'ha pres a mi. Tinc les galtes roges com les tomaques del Valle de Lluta... un dia tranquil, relaxa't, en el que entre altres coses, he mig decidit la ruta que seguiré per Perú i Bolivia... però això, ja serà una altra història.
divendres, 15 d’agost del 2008
Retrobant el Pacífic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Previament al Formiguer...
-
São Paulo, la ciutat dels rècords, el referent brasiler, l'espill on mirar-se per atansar allò que voldrem ser si som, a qualsevol...
-
La segona entrega de les Cròniques Americanes es centrava en la població originaria brasilera. Com he vist arreu del món, quasi sempre, e...
-
En Millares, a 27 d’Octubre de 2020. Estimat amic, La meua peresa ens ha vençut als dos… i no hi ha excuses, però fixa’t: la teua última r...
-
Abans de res, a la dreta (del pare) teniu l'enllaç a la plana de la Universitat per si voleu partir-vos la caixa. Ahi esta l'ent...
-
Lisboa tem histórias de reis, De mares e de selvas Lisboa tem histórias de hotéis, De espiões e de guerras Lisboa tem lendas de...
4 comentaris:
eiiiiii, que ja hem tornat d'irlanda!
i ja m'he llegit tot el que has contat al blog des que me'n vaig anar...quina enveja em fas: viatjar, descobrir, gaudir del paisatge, de la història, de la gent...
milbesets tron,
et seguiré llegint!
eiiiiii, que ja hem tornat d'irlanda!
i ja m'he llegit tot el que has contat al blog des que me'n vaig anar...quina enveja em fas: viatjar, descobrir, gaudir del paisatge, de la història, de la gent...
milbesets tron,
et seguiré llegint!
Dioss, tot el que comptes sona tan bé... Fa goig obrir el blog i veure noves edicions amuntonades d'uns dos o tres dies arrere, perquè així, el plaer de llegir-les i el període d'abstracció en el que entrem mentre imaginem és més llarg =)
Deus estar gaudint com una perraca, però em calma que tot això m'ho hauràs de contar pas per pas durant els refrescants diumenges d'octubre... ai, ja se'm fa la boca aigua només de pensar-ho. Les andròmines i atifells del rastro de l'Agro fins a quina antiguitat poden arribar? La fruita m'encanta, però al primer apartat del mercat crec que hagués gaudit com un cosaco! Tampoc no deixa de semblar-me curiós que els científics no se separen d'allò religiós, encara que en ser quelcom no cristià, sinó indígena, em fa gràcia i tot. Així almenys es mantenen els ritus a la Pachamama en un ventall més ampli d'estrats socials.
Per ací tot igual, l'estiu ja s'acaba i ú encara ha de posar-se a estudiar un parell de xorradetes per a setembre (però sempre fan poreta) No res, espero con ansias tu siguiente relato.
Molts besots!!!
ei wapa...
q guai llegir-te... per un moment he pensat, q no me pillaré un vol a finals de setembre? jejeje
jo necessite unes vacances per ja... bufff este curro és una explotació... com q necessitava currar, trague amb tot...
en fin pilarin... ja només em queden 10 o 12 dies de curro... iujuuuu!
m'encanta xile... gràcies per descobrir-nos-el!!!!
besets
Publica un comentari a l'entrada