He pres el sol, o podria dir millor, el sol m'ha pres a mi. Tinc les galtes roges com les tomaques del Valle de Lluta... un dia tranquil, relaxa't, en el que entre altres coses, he mig decidit la ruta que seguiré per Perú i Bolivia... però això, ja serà una altra història.
divendres, 15 d’agost del 2008
Retrobant el Pacífic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Previament al Formiguer...
-
L'art que he estat vent tota la setmana són gravats... alguns son maravillosos... tanmateix us haureu d'espe...
-
Ha estat una setmana... francament, una mica extranya. Per una part, trobar-me amb el profesor Iain Davidson m'asustava una mica, per...
-
El diumenge, la Dani, el Calolo i jo ens vam anar d'excursió. Que millor que anar-te'n de passeig amb algú que coneix el territori...
-
Pare, confesse que durant els últims dies he tingut mals pensaments. He pensat en fer-me una eremita i anar-me'n a viure al Valle de ...
-
Quant la gent diu allò de 'Matar el temps', realment, el que volen dir és que el temps els esta matant a ells. Al menys, a mi m'...
4 comentaris:
eiiiiii, que ja hem tornat d'irlanda!
i ja m'he llegit tot el que has contat al blog des que me'n vaig anar...quina enveja em fas: viatjar, descobrir, gaudir del paisatge, de la història, de la gent...
milbesets tron,
et seguiré llegint!
eiiiiii, que ja hem tornat d'irlanda!
i ja m'he llegit tot el que has contat al blog des que me'n vaig anar...quina enveja em fas: viatjar, descobrir, gaudir del paisatge, de la història, de la gent...
milbesets tron,
et seguiré llegint!
Dioss, tot el que comptes sona tan bé... Fa goig obrir el blog i veure noves edicions amuntonades d'uns dos o tres dies arrere, perquè així, el plaer de llegir-les i el període d'abstracció en el que entrem mentre imaginem és més llarg =)
Deus estar gaudint com una perraca, però em calma que tot això m'ho hauràs de contar pas per pas durant els refrescants diumenges d'octubre... ai, ja se'm fa la boca aigua només de pensar-ho. Les andròmines i atifells del rastro de l'Agro fins a quina antiguitat poden arribar? La fruita m'encanta, però al primer apartat del mercat crec que hagués gaudit com un cosaco! Tampoc no deixa de semblar-me curiós que els científics no se separen d'allò religiós, encara que en ser quelcom no cristià, sinó indígena, em fa gràcia i tot. Així almenys es mantenen els ritus a la Pachamama en un ventall més ampli d'estrats socials.
Per ací tot igual, l'estiu ja s'acaba i ú encara ha de posar-se a estudiar un parell de xorradetes per a setembre (però sempre fan poreta) No res, espero con ansias tu siguiente relato.
Molts besots!!!
ei wapa...
q guai llegir-te... per un moment he pensat, q no me pillaré un vol a finals de setembre? jejeje
jo necessite unes vacances per ja... bufff este curro és una explotació... com q necessitava currar, trague amb tot...
en fin pilarin... ja només em queden 10 o 12 dies de curro... iujuuuu!
m'encanta xile... gràcies per descobrir-nos-el!!!!
besets
Publica un comentari a l'entrada