El reencontre amb el Pacífic ha estat pausat. La mar sempre ha estat ahí en Arica; Està tant a prop de la ciutat que la pots olorar, escoltar, sentir, però jo no havia passat del port i la llotja (a cel obert) dels peixcadors. Avuí és 'feriado' a Chile... herència espanyola. Així que me n'he anat a la platja. Si Tia, les platges són majoritàriament de roques, negres. Però de tant en tant, alguna platja de sorra (desèrtica ¿?) esta ahi, per exemple, Playa Chinchorro on et manen tots els habitants d'Arica. Jo, asesorada pel senyor que guarda l'Hospedaje per la nit, he anat a Playa Laucho. Un cop passada l'Ex-Isla Alacran; no ho dic jo, ells l'anomenen així perque l'han unida a terra ferma; És el lloc preferit pels surffers.
La variada i exòtica fauna han estat un bon entreteniment. A més de gavines (com no) hi ha un tipus de fragates per ací, negres i menudes, que es llancen a per la presa marinera en picat; hi ha pelícans, majestuosos, i molts altres pardalets que no conec i que furguen amb els seus becs la sorra buscant un no-se-que comestible; hi ha carrancs, grans i menuts,... però el més espectacular que he vist avui ha estat una foca!!! gris i grosa que nadava plàcidament eixint a la superficie per que jo la vera cada poc minuts...
He pres el sol, o podria dir millor, el sol m'ha pres a mi. Tinc les galtes roges com les tomaques del Valle de Lluta... un dia tranquil, relaxa't, en el que entre altres coses, he mig decidit la ruta que seguiré per Perú i Bolivia... però això, ja serà una altra història.
4 comentaris:
eiiiiii, que ja hem tornat d'irlanda!
i ja m'he llegit tot el que has contat al blog des que me'n vaig anar...quina enveja em fas: viatjar, descobrir, gaudir del paisatge, de la història, de la gent...
milbesets tron,
et seguiré llegint!
eiiiiii, que ja hem tornat d'irlanda!
i ja m'he llegit tot el que has contat al blog des que me'n vaig anar...quina enveja em fas: viatjar, descobrir, gaudir del paisatge, de la història, de la gent...
milbesets tron,
et seguiré llegint!
Dioss, tot el que comptes sona tan bé... Fa goig obrir el blog i veure noves edicions amuntonades d'uns dos o tres dies arrere, perquè així, el plaer de llegir-les i el període d'abstracció en el que entrem mentre imaginem és més llarg =)
Deus estar gaudint com una perraca, però em calma que tot això m'ho hauràs de contar pas per pas durant els refrescants diumenges d'octubre... ai, ja se'm fa la boca aigua només de pensar-ho. Les andròmines i atifells del rastro de l'Agro fins a quina antiguitat poden arribar? La fruita m'encanta, però al primer apartat del mercat crec que hagués gaudit com un cosaco! Tampoc no deixa de semblar-me curiós que els científics no se separen d'allò religiós, encara que en ser quelcom no cristià, sinó indígena, em fa gràcia i tot. Així almenys es mantenen els ritus a la Pachamama en un ventall més ampli d'estrats socials.
Per ací tot igual, l'estiu ja s'acaba i ú encara ha de posar-se a estudiar un parell de xorradetes per a setembre (però sempre fan poreta) No res, espero con ansias tu siguiente relato.
Molts besots!!!
ei wapa...
q guai llegir-te... per un moment he pensat, q no me pillaré un vol a finals de setembre? jejeje
jo necessite unes vacances per ja... bufff este curro és una explotació... com q necessitava currar, trague amb tot...
en fin pilarin... ja només em queden 10 o 12 dies de curro... iujuuuu!
m'encanta xile... gràcies per descobrir-nos-el!!!!
besets
Publica un comentari a l'entrada